Albert Cuesta: "No tornaria a fer una campanya com la de Twitter, i no ho dic només pels disgustos"

BarcelonaAquest dimarts farà deu anys que Twitter parla en català, gràcies a una iniciativa impulsada pel periodista especialitzat en tecnologia i col·laborador de l'ARA Albert Cuesta (Barcelona, 1960). En aquesta entrevista, detalla com la intervenció del Barça va ser essencial perquè la xarxa social es decidís a incloure el català entre les seves opcions d'idioma disponibles. Cuesta reflexiona sobre el panorama actual i les maneres de fer pressió a les empreses globals.

Vas posar en marxa la campanya per al Twitter en català des d'una iniciativa individual en el que, per a aquesta xarxa social, és un petit racó de món. Què et va fer creure que seria possible aconseguir-ho?

— Des de San Francisco, tots els racons del món són petits. L’any 2009, altres serveis digitals com Google i Facebook ja oferien versió en català gràcies a la traducció col·laborativa. Que no ho fes Twitter, la meva xarxa social preferent, em va semblar una anomalia i vaig proposar-me posar-hi remei.

Quines van ser les principals dificultats?

— Des del punt de vista d’una empresa digital d’abast global, una realitat cultural com la catalana costa de veure. I si aconsegueixes que et mirin, és habitual que et demanin per què insisteixes en el català si entens perfectament l’espanyol. Per això a finals de setembre del 2010 vaig aprofitar que era a San Francisco convidat per BlackBerry a un congrés, i saltant-me les sessions d’una tarda em vaig plantar a la seu de Twitter per provar d’explicar-ho. Allà em va atendre la responsable del mercat hispànic, una mexicana que va resultar del tot refractària al cas del català.

Va ser quan vas decidir tirar de pressió popular?

— Després de mesos insistint sense avançar, el setembre del 2011 vaig convocar la campanya #twitterencatala, consistent a piular massivament aquesta etiqueta mencionant Jack Dorsey i Biz Stone, fundadors de Twitter, i Dick Costolo, aleshores conseller delegat, reclamant-los que ens deixessin fer la traducció. Milers de tuitaires catalanoparlants, la majoria anònims i alguns de molt populars, s’hi van afegir. El punt d’inflexió va ser l’adhesió del Barça mitjançant un tuit del seu perfil oficial en català, gràcies a la implicació d’en Miquel Pellicer, del departament de comunicació digital del club. Twitter volia que el Barça l’adoptés com a xarxa social preferent i el club va posar com a condició que s’activés la versió en català. I així va ser. Era l’època de Sandro Rosell a la presidència, i veig que Joan Laporta ha replicat encertadament el model en la negociació amb Spotify.

Fins que un dia arriba la resposta de Dick Costolo. Diu que sí, però que la traducció l'hauran de fer els mateixos internautes. Va ser fàcil trobar els voluntaris?

— En aquell moment l’autotraducció ja era el procediment habitual. L'única traducció que Twitter va pagar és la primera, al japonès. Per a les següents va aplicar un procediment mixt, fins que es va adonar que els sortia més a compte habilitar una plataforma col·laborativa genèrica i obrir-la a qualsevol idioma que acredités una capacitat real de completar la traducció. Així va ser com el català i l’ucraïnès, activats el mateix dia, 5 de juliol del 2012, es van convertir en els idiomes 29 i 30 de Twitter. Trobar traductors voluntaris va ser molt fàcil, perquè en català tenim un nucli dur de gent avesada a aquesta feina. Van participar-hi més de 5.000 persones. L’aleshores responsable de localització (així es diu tècnicament el procés de traducció) de Twitter en aquell moment estava al·lucinat perquè la versió catalana progressava molt més ràpid que la d’àrab, un idioma amb una quantitat de parlants vint vegades més gran que el nostre.

I acordar criteris lingüístics?

— Com en qualsevol traducció assembleària, a la plataforma hi va haver debats sobre termes específics, com el de si fem piulades o tuits i si repiulem o retuitegem, però diria que la majoria dels conflictes van ser causats per gent amb bona voluntat però poca experiència en l’ús d’eines col·laboratives, que fan més difícil veure el context. També es va veure un ús excessiu de majúscules inicials. Sigui com sigui, el resultat final no va ser pitjor que moltes traduccions comercials de productes i serveis, que són fruit de llargues cadenes de subcontractació entre agències internacionals que acaben fent traductors poc qualificats.

La pressió popular encara serveix? Fa poc, hi va haver una campanya per donar-se de baixa de Netflix pel poc català que inclouen i ni tan sols s'han donat per al·ludits i han contestat.

— No tornaria a fer una campanya com la de Twitter, i no només pels disgustos que em va portar (insults, pèrdua de clients), sinó perquè ara la pressió popular s’exerceix amb la targeta de crèdit. Com deia en la resposta anterior, les plataformes saben perfectament quin és el comportament de cada usuari, si tenim configurats en català el sistema operatiu, el navegador web o la seva aplicació. Els seus sistemes d’anàlisi de dades detectarien immediatament si una baixa massiva d’abonats respon a un patró lingüístic. Si Netflix no ha reaccionat a la campanya de la vigília de Sant Joan és que no han observat una quantitat de baixes reals que faci pessigolles a la seva facturació mensual. Igual que TripAdvisor continua menyspreant el català perquè no hi ha hagut cap migració generalitzada cap a Booking, que ens respecta.

Quina seria la teva prioritat a traduir al català?

— En l’àmbit dels dispositius, la interfície dels televisors Samsung –perquè és la marca més venuda– i les pantalles dels cotxes Seat, que arrossegarien la resta del grup Volkswagen perquè comparteixen electrònica. A instàncies meves, l’anterior president de Seat, Luca de Meo, va encomanar internament un pressupost per incloure el català en els menús dels seus cotxes, i el cost era assumible, però no es va aprovar perquè hauria calgut afegir el basc i el gallec, i el volum de vendes en aquests dos territoris no ho justifica. Les diverses majordomes digitals (Siri, Alexa, Assistant) també són crucials perquè acabaran sent la via per interactuar amb molts aparells, des d’electrodomèstics fins a vehicles.

L'administració fa prou pressió per anar guanyant espais normalitzats lingüísticament, en el camp de la tecnologia?

— En podria fer més, sobretot en la compra pública de productes i serveis. Sobre el paper existeix el requisit d’incloure el català, però molt sovint en la pràctica no s’aplica. Puc posar un exemple de compra pública com a palanca en favor de l’idioma perquè vaig participar-hi: un dels encàrrecs més grossos de traducció que vaig tenir quan m’hi dedicava com a activitat principal és el d’adaptar al català tot el programari i la documentació dels mòbils BlackBerry. La marca no podia optar al concurs de la telefonia corporativa del govern d’Andorra sense fer abans aquesta inversió. Dit això, amb la pressió de l’administració no n’hi ha prou. També cal la dels ciutadans com a consumidors.