Nostàlgics i hereus de Franco contra el dictador Sánchez

Vendre una promesa de negociació com a fet consumat és la primera jugada que els mitjans de dreta (i més enllà) han implementat a les seves edicions digitals, com a primera estratègia d'urgència. Tant se val que el PSOE tingui una llista d’incompliments que faria acomplexar Nacho Vidal: Espanya torna a doldre. I això vol dir endurir la dialèctica guerracivilista, que passa en primer terme per assenyalar Sánchez ja no com un colpista, sinó directament com un dictador. Ayuso i Abascal han anat a buscar llaunes de benzina amb una comparació gens innocent i els digitals s’han complagut a col·locar aquests exabruptes antidemocràtics ben amunt de les seves portades. Que els dos abanderats contra les presumptes dictadures siguin dos personatges amb escoliosi de tanta giragonsa per evitar condemnar el franquisme és l’enèsima demostració que el sistema actual de mitjans permet mantenir realitats alternatives i incongruents. "Això acaba amb el dictador al banc dels acusats o amb els que ens hi oposem a la presó", deixava anar el de Vox. Pur discurs del victimisme que explica les patètiques imatges de manifestants a Ferraz, incapaços de comprendre per què la policia –que soy de los vuestros, macho!– carrega contra ells.

Alguns titulars en la mateixa línia: “Sánchez el traïdor entrega Espanya a l’independentisme per set vots” (Alerta Digital), “Eduardo Inda: «Manifestar-se a Ferraz és just i necessari, usar la violència és fer un favoret a Sánchez»” (OK Diario, llançant el còctel Molotov i amagant la mà) o bé “Sánchez consuma el cop i entrega l’Estat a canvi del govern” (També OK Diario). Entre això i els qui agafen l’últim tuit publicat d’Alejo Vidal-Quadras per traçar causalitat amb l’atac que ha patit, la temperatura puja fins a nivells perillosos a Espanya. I no és el canvi climàtic.