Dijous, Pablo Motos va convidar El Xokas a El Hormiguero. El personatge és un creador de continguts d’èxit en plataformes com Twitch i YouTube. Es caracteritza per reaccionar a tota mena de notícies i debats populars amb discursos agressius i polèmics per enganxar l’audiència i polaritzar-la. La seva retòrica violenta, fatxenda i mesquina estimula l’atenció dels usuaris. El Xokas es va fer famós, entre altres barbaritats, per lloar l’estratègia d'un amic seu per sortir de festa i interceptar noies en estat d’embriaguesa. “Un crack” o “un puto pro” van ser algunes expressions d’admiració que va fer servir per legitimar la cultura de la violació més evident. De fet, algunes de les seves teories sobre la societat actual entronquen amb el masclisme estructural més flagrant.
A El Hormiguero, les seves respostes no van ser gaire diferents dels seus sermons en el món digital. Es notava que Pablo Motos volia explotar el seu tarannà polèmic i políticament incorrecte. Si aprofundim en les reflexions que va deixar anar el Xokas, emergeix el marc mental que el presentador té ganes de promocionar.
Més enllà de qüestionar el pagament d’impostos, el Xokas va assegurar: “No creo en la partitocracia que hay ahora. No tenemos ni voz ni voto. El sistema democrático en el que estamos en la actualidad no funciona”. I va afegir: “Vivimos en un mandato que, aunque se cambien el relevo, son lo mismo. PP y PSOE no cambian el modelo de sociedad y el voto no sirve de mucho”. També va insistir que ja no es podia confiar en els líders actuals comparant-los amb una banda criminal. Fins i tot va justificar els mètodes autocràtics i imperialistes de Trump com un mal menor, perquè els seus objectius obeïen, segons ell, a una lògica de defensa i de resolució de problemes socials.
La incompetència o la maledicència de Pablo Motos es va fer evident una vegada més quan, tot i les consignes del seu convidat sobre la ineficàcia del sistema polític actual, ell no li va formular la pregunta clau: quina alternativa proposava. Sense aquesta pregunta, el discurs del Xokas quedava intacte. No va rebre cap rèplica ni cap petició de ser més específic sobre aquella argumentació.
El que fa el Xokas és una deslegitimació del sistema que nega el valor de la democràcia. No reclama una ciutadania més crítica, més compromesa o exigent, sinó tot al contrari. Estimula la desafecció política, alimentada pel cinisme i el menyspreu cap a tot el que és públic i institucional. Suggereix un model alternatiu en què el vot no seria necessari en virtut d’una eficàcia superior. Donar veu a aquests plantejaments antidemocràtics en el prime time televisiu, sense cap confrontació, és una temeritat i hauria de ser un escàndol. Pablo Motos, en el súmmum de la seva actitud reaccionària disfressada d’entreteniment, converteix el seu programa en un altaveu de discursos que confonen la llibertat d’expressió amb la irresponsabilitat pública i mediàtica.
