Un país d’addictes a la ràdio
Els Premis Ràdio Associació celebren el bon estat del mitjà i la pluralitat de propostes en català
BarcelonaEls guardonats dels 16ens Premis Ràdio Associació no podien demanar un context millor. En un moment en què els oients de ràdio en català no paren de créixer, els premiats en l’edició d’aquest any van celebrar ahir, durant la gala de lliurament dels guardons, el bon estat i les expectatives de futur d’un mitjà que ha aconseguit sobreviure malgrat l’aparició de la televisió, internet i les xarxes socials.
El primer a celebrar-ho va ser el president de Ràdio Associació, Jordi Margarit, que va subratllar “el present esplendorós” de la ràdio i va definir-la com “la gran aposta amb projecció de futur” en el món de la comunicació. Per justificar-ho, Margarit va assegurar que aquest any han rebut “més candidatures de més qualitat que mai” als premis. També va posar d’exemple el moment en què Mariano Rajoy va pronunciar “¿Y la europea?” en una entrevista amb Carlos Alsina a Onda Cero i que Ràdio Associació ha reconegut amb una menció d’honor al periodista. “Aquell instant radiofònic es va compartir amb tota la potència”, va rememorar Margarit.
“Som un país amb la ràdio incrustada al cap”, va destacar el presentador de l’espai Via lliure de RAC1, Xavi Bundó, que va recollir el premi ex aequo a millor programa d’innovació per l’emissió feta des del camp de refugiats de Presevo, a Sèrbia. Bundó va posar èmfasi en el fet que “la ràdio és cosa d’equip, però a vegades ens n’oblidem” i va celebrar la competència. Precisament, l’equip que també va rebre el premi a millor programa d’innovació va ser el d’El suplement de Catalunya Ràdio, que competeix amb el Via lliure durant els caps de setmana, per l’espai Quatre gats. El seu presentador, Ricard Ustrell, va subratllar que “ja n’hi ha prou de maltractar els joves als mitjans de comunicació” i va reivindicar “la gent que entén la ràdio com una cosa artesana”.
Les ràdios locals treuen pit
Les emissores locals van ser en diverses ocasions les protagonistes de la gala, ja que es van lliurar mencions de qualitat a Boca Ràdio, Ràdio Sabadell i Ràdio Pineda. Ràdio Igualada es va endur el premi al millor programa de ràdio local per l’especial informatiu sobre l’episodi de núvol tòxic que va tenir lloc al municipi. “La ràdio local té la mateixa qualitat que qualsevol altra ràdio”, va assegurar la coordinadora de l’emissora, Montse Sanou, que va destacar la professionalitat dels mitjans locals.
Si bé els guardonats van pujar a l’escenari carregats d’eufòria pels reconeixements, el presentador d’Espècies protegides, Òscar Moré, va ser qui va expressar-ho de manera més autèntica. “Estic flipant amb aquest premi, i espero seguir flipant molts anys més amb el meu equip”, va afirmar el periodista de la Cadena SER Catalunya, que va recollir el premi al millor programa de ràdio.
L’honestedat també va encapçalar el discurs de Quim Monzó, guardonat com a millor professional de ràdio, que va confessar: “No em considero un professional, sóc només un col·laborador. De fet, si hagués de conduir un programa i estigués sol davant d’un micròfon, segur que em quedaria en blanc”. Monzó també ho va aprofitar per recordar els seus orígens radiofònics com a guionista del programa El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico de Catalunya Ràdio durant els primers anys de l’emissora.
La periodista de TV3 Fina Brunet, que va recollir el Guardó 1924 per la seva trajectòria audiovisual, va explicar que es considera una persona afortunada. “He tingut la sort de poder treballar a casa meva, amb grans professionals i amb l’idioma que m’agrada”, va dir, un agraïment que van repetir els premiats en nombroses ocasions durant la cerimònia.
