Dimecres al matí, el president del govern espanyol va lamentar, en seu parlamentària, que Iker Jiménez, presentador del programa Horizonte, de Cuatro, tingués audiència. Ho va fer amb resignació, després d’assenyalar-lo com una font de mentides i desinformació vinculada als partits de dretes.
Sánchez ha provocat un efecte Streisand. Mediaset ha tancat files amb el presentador. El mateix vespre, Informativos Telecinco en feia notícia i diverses estrelles s’han afanyat a donar suport al company. Dimecres a la nit, Iker Jiménez se sentia poderós i eufòric: “Vaya, vaya...”, exclamava només començar Horizonte, fent-se l’interessant. Va presumir de la gran quantitat de missatges de suport que havia rebut. I va convidar Pedro Sánchez al programa, admetent que estava sorprès de la importància que li havia donat el president. “Incluso me agrada”, deia. Ell assumia, orgullós, que Horizonte era molest amb el poder perquè era un espai de llibertat. Es va penjar medalles per l’audiència i la capacitat d’investigació. “Para un periodista como yo, que ego tengo un poco, estar ahí en ese debate también me deja fascinado”. Carmen Porter, esposa i copresentadora de Jiménez, feia broma: “Flaco favor me ha hecho a mí, que soy la que te tengo que aguantar. Y ese ego me lo tengo que llevar yo a casa. No sé si darle las gracias, yo, señor presidente, o pedirle que no le vuelva a nombrar, que si no... ¡se viene arriba!”. No cal dir que Horizonte va tenir un repunt de l’audiència després de la polèmica.
El comentari de Pedro Sánchez ha activat el que podríem anomenar victimologia estratègica: convertir els fets en prova de veritat. Iker Jiménez i altres presentadors que carreguen contra les esquerres fa temps que sostenen el relat de la dissidència perseguida per part del poder. El comentari de Sánchez els serveix per confirmar-ho. Les paraules del president espanyol no erosionen la credibilitat de Jiménez, sinó que la reforcen i avalen la suposada ingerència del poder polític en l’esfera mediàtica. Mediaset, experta en fabricació de conflictes artificials, no podia imaginar un espectacle millor que aquest duel. Ni Iker Jiménez podia aspirar a més, ni Pedro Sánchez a menys.
L’altre presentador que va tenir una jornada moguda va ser Pablo Motos, després que una tertuliana seva, Rosa Belmonte, menyspreés amb un comentari molt sexista una tertuliana de Cuatro, Sarah Santaolalla. L’endemà, el presentador es va disculpar. La polèmica és d’un masclisme tan elemental que no cal aprofundir-hi. Els fets, però, no són accidentals. Belmonte llença el dard perquè està en un espai de complicitat, que comparteix aquell marc mental. Els riures de Motos i Juan del Val i el fet que el presentador fos incapaç de rebutjar immediatament el comentari ofensiu i barroer ho demostren. Riure és posicionar-se i les disculpes tardanes de l’endemà formen part d’una simple gestió dels danys. Perquè tant El hormiguero com Horizonte fa temps que utilitzen la degradació informativa com a motor promocional. Són el tipus de baixeses que els porten nous adeptes.
