Si els 'pilla lejos' també serveixen a l'operació Catalunya

L’escàndol de l’operació Catalunya no només assenyala la podridura de certes crostes policials i judicials, la manca de cintura democràtica d’un reguitzell de càrrecs del PP o la vergonyosa col·laboració dels mitjans de comunicació que es prestaven a publicar mentides –perquè no eren errors– en nom d’un molt mal entès servei a la pàtria. També il·lumina, d’alguna manera, a tots aquells a qui, sense ser-ne autors partícips d’aquesta ignomínia política inacceptable en un entorn europeu, treuen el violí de la funda ara que La Vanguardia i Eldiario.es han tret revelacions notables sobre el cas, incloent-hi documents que haurien de fer emprendre el camí de l’exili a més d’un, un cop recollida la cara de terra, despresa per l’efecte de la vergonya.

No costa gaire d’entendre que La Razón, amb el seu director comissari honorífic, que publicava fotografies de DNI de jutges independentistes sense que encara hagi aclarit com van arribar a la redacció, amb Jorge Fernández Díaz de molt honorat columnista, no s’hagi fet ressò de l’escàndol. Però, en canvi, em resulta inaudit que aquesta tarda, mentre escrivia això, la web d'El País no tingués a la seva portada digital, ni que sigui a l’scroll 17, una referència a l’afer. I una condemna. Per sort, al vespre s'han agafat finalment al tema, a partir de les reaccions. ¿Callava perquè hauria hagut de citar dos diaris rivals? Semblaria un pretext feble. Si un mitjà, quin sigui, mira a l’altra banda per un corporativisme mal entès acaba esdevenint còmplice (involuntari) dels qui s’enfanguen sempre que cal fins als engonals a les clavegueres de l’Estat. O potser indica covardia davant uns cossos policials que han demostrat la seva capacitat de saltar-se les garanties democràtiques en nom de la seva folla i messiànica acció de salvació patriòtica. Mal símptoma, en tot cas.

(Aquest article s'ha actualitzat un cop El País ha inclòs un tema a la seva web, passades les vuit del vespre)