21/05/2022

Pobra Caterina Albert

3 min

Només el fatalisme còsmic que embolcalla la temàtica dels drames rurals de Caterina Albert poden explicar que l’escriptora, mig segle després de la seva mort, hagi acabat trinxada a Una història de la literatura, el nou programa de TV3. L’espai es va estrenar dijous, després de l’APM? i va posar un final tràgic a la nit de l’humor de la cadena. L’únic bo és que el programa dura menys de quinze minuts. I potser els programen de dos en dos perquè el suplici no s’allargui. Els primers escriptors víctimes d’aquesta trituradora de la literatura catalana van ser Víctor Català i Eugeni d’Ors. Els van esmicolar la vida i l’obra al servei d’un humor absurd en què l’únic dubte és si els que el fan es van passar de llestos o si tractaven els espectadors de ximplets.

El programa el presenta Elisenda Pineda, que sosté una entonació humorística que recorda la de les vedets barcelonines d’una altra època. Una història de la literatura s’estructura en tres parts. La primera, amb una animació que relata la biografia de l’autor protagonista, amb un guió infantiloide. “Caterina Albert neix a l’Escala”, diu la locució. I una imatge d’un cos de bebè amb la foto del rostre de Caterina Albert apareix assegut sobre uns graons. I la veu en off matisa: “A l’Escala, el poble, volem dir”. A part d’insinuar en to de broma que ella es drogava, de la seva família diu que eren propietaris rurals rics “d’aquells que utilitzaven els plebeus com a escuradents”. Per valorar els estudis que tenia l’autora afegeixen amb sarcasme “no com la gent pobra de la seva època, que es cagava pel carrer tot fent el pi”. Llàstima que el programa el facin tan tard i que els nens de sisè de primària ja dormin quan l’emeten. Segur que els incentivaria a devorar Solitud. La segona part del programa se centra en una entrevista a un convidat mínimament erudit en matèria literària. En els dos capítols inicials els màrtirs de l’espectacle van ser Toni Soler i Empar Moliner. El format obliga els convidats a remar a favor del despropòsit, ofegant-se amb la tripulació i l’orquestra que ho donen tot mentre el vaixell s’enfonsa. La tercera part és una secció del fals expert Godai Garcia, que s’erigeix com a graciós oficial del programa amb una interpretació pròpia d’un final de curs de batxillerat. Tot plegat amenitzat per les melodies d’un pianista obedient que s’encarrega de crear l’atmosfera en funció de la deriva que agafa el programa.

Per una vegada que la televisió pública gosa aprofundir en la literatura catalana, que el resultat sigui aquest és fins i tot ofensiu. I no ofensiu per aquest humor amb pretensions de ser negre o corrosiu, sinó per barroer i mal gestionat. El programa incomoda. Però no per manca d’una actitud reverencial amb la història de la literatura catalana. Incomoda per dolent. Volien ser sagaços i són puerils. Intenten ser irreverents i són matussers. Creuen jugar a l’absurd intel·lectual i cauen en el simplisme. I el pòsit literari no té l’enginy de l’expertesa sinó la superficialitat d’un examen d’ESO aprovat justet. No expliquen una història més o menys apòcrifa de la literatura catalana. El que fan és rebaixar els seus autors i utilitzar-los en benefici d’una comèdia que acaba esdevenint patètica.

stats