DÍGITS I ANDRÒMINES

El podcast, un mitjà que torna amb força

A cavall entre la ràdio i els butlletins electrònics, la subscripció al contingut audible es postula com un refugi contra la saturació d’opcions informatives i d’entreteniment

Afinals de 2005, el diccionari Oxford va designar podcast com a paraula de l’any en llengua anglesa als EUA. Tal va ser l’impacte social d’aquell nou sistema que permetia els usuaris descarregar automàticament d’internet al seu ordinador fitxers d’àudio per escoltar-los quan més els convingués. La paraula havia estat creada un any abans pel periodista britànic Ben Hammersley com a contracció dels termes iPod i broadcasting (emissió), però va ser Apple qui el va popularitzar quan va incloure el juny del 2005 la funció de subscripció a podcasts en l’aplicació iTunes, i va impulsar el consum d’àudio sota demanda amb el seu reproductor portàtil de música iPod.

Actualment, iTunes està considerat com el principal directori mundial de podcasts: ara fa un any -l’última vegada que Apple va publicar xifres- contenia més de mig milió de programes, divuit milions i mig d’episodis en un centenar d’idiomes i havia superat els 50.000 milions de descàrregues acumulades. I no és l’únic: el quiosc d’àudio iVoox, que des de Sant Cugat s’adreça principalment al mercat hispanoparlant (amb un 62% de les visites des d’Espanya), presumeix de nou milions d’àudios i més de quatre milions d’usuaris mensuals que superen els 23 milions d’audicions al mes. Aquí cal afegir-hi els catàlegs que van generant les nombroses aplicacions independents que serveixen per subscriure’s a podcasts i escoltar-los amb dispositius Android, com Pocket Casts i Player FM -algunes de les quals també disponibles per a iPhone-, així com la funció de podcasts de Spotify, que aquest any invertirà 500 milions de dòlars en comprar xarxes i aplicacions de podcast i calcula que aquest mitjà generarà aviat un de cada cinc minuts d’audició a la plataforma de streaming. Fins i tot Google s’hi ha afegit fa poc amb una aplicació pròpia per escoltar podcasts amb Android, tot un indicador de la magnitud del fenomen.

L’últim informe Digital news report de Reuters assegura que el 40% dels internautes espanyols han escoltat un podcast, el quart percentatge més alt -només per sota del 58% de Corea del Sud- entre els 22 països analitzats. Val a dir, però, que probablement aquesta xifra és fruit de la confusió entre podcast -que en sentit estricte implica la possibilitat de subscripció- i àudio a la carta, on cal visitar la web que conté el fitxer per descarregar-lo o bé escoltar-lo allà mateix amb el navegador. I és que bona part dels podcasts disponibles es nodreixen de contingut de mitjans tradicionals, especialment emissores de ràdio però també diaris que publiquen versions parlades dels seus articles.

El podcast a l’àmbit català

En el nostre àmbit cal destacar les emissores de la Generalitat. Catalunya Ràdio es va apuntar aviat al nou mitjà i va arribar a oferir podcasts per programes, per seccions i fins i tot per fragments, però ha anat evolucionant i en els últims anys, en paraules de Ferran Auberni, responsable de mitjans digitals de l’emissora, han endreçat l’oferta i ara publiquen una cinquantena d’espais. La majoria d’ells estan vinculats a programes que s’emeten per antena i han desenvolupat una audiència estable en diferit, com En guàrdia d’Enric Calpena i L’ofici de viure de Gaspar Hernàndez, però també és digne de menció l’èxit de Tor, tretze cases i tres morts, la sèrie de no-ficció en 25 episodis creada per Carles Porta i que Apple va triar el desembre passat entre els millors podcasts de l’any a iTunes.

Un dels inconvenients que tenen els mitjans convencionals per apostar pel podcast com a mitjà de difusió és que les descàrregues i audicions no es comptabilitzen en les seves xifres globals d’audiència. Auberni reconeix que aquest aspecte influeix en els recursos que hi poden dedicar, tot i que considera que cal seguir oferint el servei perquè contribueix a reforçar la marca de l’emissora.

Catalunya Ràdio encara no aplica cap estratègia específica per comercialitzar els seus podcasts. En canvi, l’explotació comercial és l’element principal de les diverses plataformes que han sorgit per publicar podcasts originals, amb contingut independent creat especialment per al mitjà. Serveis com Podium Podcast -del grup Prisa- o bé Cuonda -on va néixer Las tres muertes de mi padre, on el periodista Pablo Romero explica la seva recerca dels terroristes d’ETA que van assassinar el seu pare, i que va guanyar un premi Ondas- tenen com a puntals l’assessorament als creadors en matèria de producció i la comercialització de publicitat o patrocinis, motiu pel qual tendeixen a allotjar els episodis en servidors propis per poder disposar d’estadístiques detallades d’audiència. En aquest aspecte es diferencien d’iTunes, que només indexa contingut resident en servidors externs. El citat iVoox vol abastar totes els vessants: conté podcasts de mitjans, programes independents, ofereix serveis de comercialització, disposa d’una funció de comunitat perquè els creadors es relacionin amb la seva audiència i fins i tot permet escoltar el contingut amb la pròpia aplicació mòbil.

Com és natural, els smartphones són el dispositiu preferit per escoltar podcasts. De fet, el consum d’aquest mitjà es va disparar amb la popularitat dels telèfons intel·ligents. Mitjançant aquests aparells, els podcasts també estan arribant als cotxes, que són el lloc on més s’escolta la ràdio: la majoria dels reproductors de podcast són compatibles amb les plataformes Android Auto i Apple CarPlay. La pròxima novetat seran els altaveus connectats: si ja tens el contingut digitalitzat i classificat, només cal fer-lo accessible des de majordomes digitals com Alexa, Assistant, Siri o Bixby. El sistema és molt incipient, ja que encara no hi ha manera de demanar un podcast en concret, però Auberni pronostica que millorarà. De fet, Catalunya Ràdio ja ofereix alguns espais mitjançant Alexa i aviat n’afegirà de nous.

En certa manera, els podcasts són els nous blogs, amb elements de butlletí electrònic però en suport audible. L’especialització temàtica i la funció de subscripció permet aspirar a audiències que poden ser més o menys àmplies, però en tot cas molt fidels. Si sabent això us han vingut ganes de publicar el vostre propi podcast, ho teniu fàcil. Podeu provar d’interessar algun dels agregadors mencionats més amunt, però si voleu anar per lliure hi ha aplicacions mòbils com Anchor -tot just absorbida per Spotify- que proporcionen eines d’edició d’àudio, participació de col·laboradors (o entrevistats), allotjament dels fitxers, publicació automàtica als principals directoris, estadístiques detallades d’audiència i servei de comercialització de publicitat.

Més continguts de