Poetes del teletext i altres figures estel·lars de l’eina

BarcelonaUn dels moments en què el teletext recorda la seva existència a les generacions més joves és quan alguna errata especialment desafortunada circula per les xarxes socials. O quan algun redactor sembla posar a prova l’existència d’un públic, escrivint frases absurdes a veure si algú reacciona. Un cas recent és el titular “El rey recibe fuerte ovación en la corrida de todos”, publicat el 9 de maig. A vegades l’error el genera el carpetovetònic sistema de càrrega, que fa desaparèixer els caràcters més inconvenients. Això explica que “Verdades aunque duelan” aparegués com a “Verdades aunque uelan”.

També al maig, però del 2014, algun redactor de TVE devia patir un atac d’alienació. Només així s’explica que, en la crònica sobre la jornada de borsa d’aquell dia, aparegués el següent passatge: “La borsa sembla l’estiuejant somnolent, en plena becaina, empipat per la mosca zumzejadora que pretén absorbir les sals de la seva suor i fastiguejar-li el descans. Alguna cosa va fent allunyar l’alat insecte del seu comensal, inquiet pel que pugui passar a Ucraïna i l’activitat xinesa (el Japó va baixar un 2,6% pel que li pugui passar a la segona economia del món)”.

El to bucòlic i poètic el va aportar el redactor de l’agència Efe que va escriure el teletip replicat al teletext de TVE. Allà on la resta de mitjans devien editar aquesta eufòria lírica, l’automatisme del teletext el va conservar, i li va respectar la mètrica.

Frustració resolta

El responsable de bàsquet del teletext de TVE va guanyar, així mateix, una efímera fama gràcies a les seves cròniques esportives plenes de verb florit i personalitat. Com la peça en què relatava aquest partit de bàsquet femení: “I aleshores va acabar tot. Quan les russes (rossíssimes i guapíssimes, per cert) van genocidar les nostres en un últim quart en què no en van fallar ni una”. En altres ocasions, l’anonimat ha servit per abocar-hi frustració cinèfila. És el cas d’una crònica de la gala dels Oscars apareguda al teletext d’Atresmedia i que incloïa aquest paràgraf: “Al final va guanyar Birdman. I com sol passar en les jornades electorals, els partidaris de Boyhood [...]. Pots comptar. Però no ens deixarem portar per la ràbia”. No deixar-se portar, al teletext, és important: sempre hi ha algú que se’l mira.