La portada era Messi

BarcelonaEn un moment de la retransmissió del partit de debut de Messi amb el PSG a Telecinco, i davant el doblet marcat per Mbappé, el comentarista es va preguntar. "Demà per a qui seran les portades? Per a Messi o per a Mbappé?" Evidentment vull pensar que era una pregunta retòrica, perquè des del punt de vista periodístic no hi havia cap dubte: la portada era per a Messi. Pràcticament res (només potser si hagués caigut un meteorit flamejant a la gespa de l'estadi de l'Stade de Reims) hauria pogut evitar aquest fet, ja que estàvem assistint a un moment històric del futbol: el debut de Messi, possiblement el millor jugador de tots els temps, amb un equip que no era el Barça, l'equip que el va acollir quan era un adolescent fa dues dècades i amb el qual ha marcat una època. Per què, si no, Telecinco estava oferint aquell partit? I quantes vegades ha marcat Mbappé un doblet a la lliga francesa?

De fet, el diari esportiu més mític que existeix, L'Équipe, ni tan sols posa la fotografia d'ell jugant sinó la del moment en què s'abraça a Neymar, el seu gran amic, uns instants abans de trepitjar la gespa. És la manera de dir: aquí hi havia la notícia, aquest era el moment, i és igual si després Messi no va fer gran cosa (¿algú dubta que no oferirà grans tardes de futbol?), perquè el xou tot just comença. En canvi, en els diaris de Madrid i Barcelona es dona un doble efecte: en els de Madrid es fixen en Mbappé perquè és el gran objectiu del Reial Madrid (i potser ja l'han fitxat quan llegiu això), i els de Barcelona, sobretot els esportius, estan encara tan dolguts, tan estupefactes i fent tants esforços perquè no els acusin de nostàlgics i derrotistes, que tampoc tracten el moment com periodísticament tocaria. El dolor encara és massa recent (i present). I la complicada idiosincràsia culer obliga a viure'l en la intimitat, mentre a la barra del bar s'exclama: "Bah, aquest Memphis sí que és bo!"