RAC1 prescindeix de l’‘Islàndia’ d’Albert Om per a la pròxima temporada
L'emissora privada vol retallar despeses i es planteja, a més, una remodelació de les tardes
BarcelonaNova direcció, sacsejada a la graella. RAC1 comença a confegir la programació per al setembre i ha decidit que Albert Om deixi l'emissora, on ocupava la franja de les set a quarts de nou del vespre amb el programa Islàndia, segons ha pogut saber l’ARA en exclusiva. Aquest magazín va arribar a la ràdio privada del Grupo Godó l’any 2016 i a l’últim EGM marcava 137.000 oients, 7.000 més que el curs anterior, esquivant el context de retrocés per a les emissores en català. Ni l'empresa ni el comunicador han fet oficial la decisió.
La substitució d’Om no tindria tant a veure amb el seu rendiment d’audiència –el programa ha estat líder durant tota la seva trajectòria– com amb la consigna a l'emissora de reduir uns costos de programació que consideren disparats. Hi ha, també, la voluntat dels nous responsables de la ràdio privada de reformular la franja de la tarda. Una de les opcions que ha estudiat el grup és que Toni Clapés acabi més tard el seu programa, que comença actualment a les tres i s’allarga fins a les set, que és quan arrenca Islàndia. El sistema de mesura de les audiències de l’EGM afavoreix els espais llargs, ja que cada franja horària suma oients al còmput global. Clapés, en tot cas, és líder indiscutible de les tardes, amb 303.000 fidels.
Prescindir d'Om és la primera mesura de pes de la nova direcció. El grup va destituir Jaume Peral com a director de RAC1 i RAC105 i va nomenar Eulàlia Carbonell (amb un perfil més de gestió) com a directora i Xavi Pérez com a cap de continguts, una figura de nova creació. Tots depenen del director general de negoci del grup, Xavier de Pol.
El fitxatge d’Albert Om per RAC1 va estar envoltat d’un cert soroll mediàtic. El periodista havia estat en negociacions amb la direcció de Catalunya Ràdio, encarnada aleshores per Saül Gordillo. La idea era presentar un programa també de tardes, que tenia com a nom de treball Els penúltims. Però des del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es van posar objeccions de tipus pressupostari: consideraven que el preu excedia el tant per hora màxim fixat per l’emissora. Gordillo, en canvi, reclamava el dret a poder distribuir el pressupost de manera no lineal per la graella, si les despeses totals quadraven.
De fons, tanmateix, hi havia també qüestions partidistes i de lluita de poder. Gordillo havia arribat a la direcció de l’emissora pública proposat per Esquerra, mentre que la presidència de la Corporació corresponia a Junts (que havia designat Brauli Duart, que posteriorment va ser substituït per malaltia per Núria Llorach). El pols es va saldar amb derrota de Gordillo: les setmanes perdudes en l’estira-i-arronsa van fer que Om es decidís a obrir negociacions amb RAC1, on ja havia presentat el magazín matinal L'hora del pati entre el 2000 i el 2004. La filtració d'una carta del director de Catalunya Ràdio a la cúpula de la Corporació, en què la culpava d’haver deixat escapar el periodista, va fer evident l’esquerda que hi havia entre els òrgans de govern dels mitjans públics.
Nou programa a la televisió
A l’espera de saber si Om farà algun moviment en clau radiofònica, de moment té en preparació un programa a TV3. Es tracta d’Una altra història, un espai de divulgació que se centra en els objectes antics que guarden a casa els catalans. Nines, monedes, eines del camp, ràdios, cascos de la guerra... Qualsevol andròmina serà bona per poder parlar dels últims cent anys de la història del país. El programa no té encara data d’estrena –en principi, serà a l'arrencada de la nova temporada– però sí que ha obert un canal perquè els espectadors puguin enviar fotografies dels objectes que conservin a casa seva.
Una altra història té una dimensió multiplataforma, ja que el repte és trobar els cent objectes quotidians que més bé resumeixen el segle. La col·lecció de peces resultant, i les històries personals associades, formaran part d'una gran exposició final en un museu català encara per anunciar i s’integraran en un arxiu digital. Produït per TV3 i El Terrat, del grup MediaPro, l’espai és una adaptació de National treasures, creat per EZ Films-Ireland, i ha triomfat en altres països com Dinamarca i Nova Zelanda, i també a la televisió pública valenciana À Punt.
