Les ràdios pirates causen pèrdues de fins a 2,4 milions al sector

A Catalunya hi ha 127 emissores il·legals, 90 de les quals són a Barcelona

A Catalunya hi ha 127 freqüències de ràdio ocupades il·legalment per emissores que, tot i no tenir autorització per emetre, funcionen gairebé impunement. Ho ha denunciat l’ Associació Catalana de Ràdio (ACR), l’entitat que agrupa les emissores privades catalanes, en un informe que alerta dels perjudicis que aquestes ràdios pirates provoquen no només als operadors legals, sinó també a l’administració, als oients i a les persones que viuen a prop dels centres d’emissió no controlats.

L’ACR calcula que el conjunt de les ràdios que emeten sense permís -la majoria de les quals, fins a 90, operen a la demarcació de Barcelona, mentre que les altres es reparteixen per la resta del territori català- provoquen una pèrdua d’audiència d’entre el 2% i el 5% a les emissores legals, no només perquè els fan la competència sinó també perquè, en alguns casos, els senyals pirates se situen en freqüències molt pròximes a les que ocupa una altra emissora, i això provoca dificultats de recepció en algunes àrees.

Aquest fet té conseqüències sobre els ingressos per publicitat del sector. L’últim EGM atorgava al global de la ràdio temàtica 2,4 milions d’oients, i a la generalista, uns 2 milions. Segons l’ Informe sobre la inversió publicitària en ràdio a Catalunya, en el primer cas l’ingrés mitjà per oient és de 7,4 euros anuals, i en el segon, de 14,5. Tenint en compte aquestes xifres, l’ACR conclou que les ràdios legals deixen d’ingressar cada any entre 940.000 i 2.380.000 euros a causa de la competència de les emissores pirates.

Amenaça per a la salut

L’estudi assenyala també el fet que aquestes ràdios no paguen impostos ni cotitzacions, i que per norma general els seus continguts escapen a la supervisió d’organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) -a diferència de les legals, que es veuen obligades a complir la legislació audiovisual-, la qual cosa, al marge de suposar un greuge comparatiu, no permet “garantir els drets de l’audiència”.

Però l’ACR posa èmfasi especialment en un altre punt: molt sovint, les antenes a través de les quals emeten les ràdios il·legals incompleixen la normativa en matèria de telecomunicacions, que “fixa una esfera de protecció al voltant de les emissions radioelèctriques, de manera que aquestes radiacions deixin fora del seu abast immediat les zones residencials”. L’informe esmenta com a cas paradigmàtic el carrer Marià Lavèrnia de Barcelona, situat a la part més alta del barri del Carmel, on hi ha instal·lades nombroses antenes en teulades i patis de cases particulars. Un informe sobre els nivells d’emissions radioelèctriques en aquesta zona, encarregat per la mateixa ACR, constata que s’hi superen àmpliament els límits de radiació recomanats per la Unió Europea.

L’entitat de moment centra esforços en aquest cas i de fet està a l’espera de la sentència sobre un recurs contenciós administratiu interposat l’any passat contra l’Ajuntament de Barcelona per la seva inacció davant les antenes del Carmel. Alhora, però, l’ACR reclama canvis a la llei que permetin actuar contra les ràdios pirates des de l’àmbit penal, com passa en països com França, i no només administrativament.

Més continguts de