Les ràdios privades es mobilitzen contra l’obligació del 25% de música en català
Allau de recursos de les emissores afectades al CAC, però el regulador descarta la suspensió cautelar
BarcelonaTopada de banyes a l’espai radiofònic català. A finals de novembre el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va acordar que s’havia de posar fi a la permissivitat gràcies a la qual les emissores privades incomplien sistemàticament l’obligació de posar un 25% de les seves cançons en llengua catalana. L’autoritat reguladora donava aquest 2025 de marge perquè cada mitjà assumís que, a partir de l’any següent, caldria satisfer aquesta quota, instaurada per la Llei de Normalització Lingüística del 1998. Després de setmanes de silenci de les ràdios privades, l’oposició a aquesta mesura s’ha concretat amb una allau de recursos que busquen tombar la iniciativa del CAC. Presenten batalla la pràctica totalitat de ràdios musicals a títol individual i també l’Associació Catalana de Ràdio (ACR), l’entitat que agrupa les privades.
De moment, la quinzena de recursos que demanaven la suspensió cautelar de la mesura s’han topat aquest dijous amb la resposta negativa de l’organisme. Les ràdios privades acumulen més d’un quart de segle beneficiant-se d’unes adaptacions ad hoc per a cadascuna que els permeten complir la disposició de la llei observant un percentatge inferior al 25% de cançons en català. I ho argumentaven defensant que, segons l’estil musical de les emissores, no hi havia prou oferta per satisfer la quota.
Així, Flaix FM, per exemple, tenia permís per programar només un 2% de música en català. La majoria de cadenes, però, acceptaven una quota del 12%, com és el cas de Cadena 100, RAC105, Europa FM, Melodia FM, Ràdio Flaixbac, Rock FM, Los 40, Kiss FM, Los 40 Classic i Dial. En canvi, Radio Teletaxi i Los 40 Urban podien superar el tall amb només un 7%. I després hi havia les que demanaven una rebaixa menor: Ràdio Ripoll i Ràdio Valls, que es conformaven amb situar l’exigència del 25% al 20%.
Tot i que cada emissora ha presentat la seva resposta de manera individual i expressada en els propis termes, l’argumentació general contra la quota del 25% és similar. Un dels punts que es vol fer valer és que les circumstàncies que van motivar aquestes adaptacions segueixen inalterades. Es critica, per exemple, que no se les hagi tingut en compte a l’hora d’estudiar la situació que ha derivat en la presa de la decisió. En un dels recursos, al qual ha tingut accés l’ARA, es defensa que les previsions econòmiques i la plantilla d’exercicis futurs poden veure’s perjudicades si l’acord pel 25% finalment tira endavant. Fins i tot se suggereix que l’aplicació estricta de la quota podria comportar el tancament d’emissores i que el CAC seria responsable de satisfer aleshores les indemnitzacions pertinents.
El CAC, però, desestima aquests arguments. “La recurrent al·lega que l’execució de l’acord impugnat li podria suposar uns perjudicis de reparació difícil o impossible, però no argumenta ni acredita quins són aquests possibles perjudicis”, es pot llegir en el text de resposta a l’ACR. “Aquesta mera al·legació, sense cap mena de prova, no permet considerar acreditat que l’execució de l’acord impugnat li causi perjudicis ni que aquests siguin difícils o impossibles de reparar”, s’indica a l’acord, que ha estat aprovat per unanimitat per un cos de consellers nomenat a proposta d’ERC, Junts i el PSC.
Un altre dels arguments dels privats és que la resolució del Parlament de Catalunya de l’octubre passat, en què s’instava el CAC a fer complir el 25% de música en català, era una previsió de caràcter no vinculant. Però l’organisme regulador està decidit a convertir aquest afer en un dels temes que defineixin el mandat de l’actual equip i de moment les respostes emeses aquest dijous són contundents i no matisen cap dels punts originals, ni tampoc obren la porta a rectificacions o matisacions. Des del Consell defensen que la decisió s’ha pres després de reunir-se a bastament amb el sector musical per examinar si efectivament hi ha prou oferta en català per omplir el 25% del temps musical radiat.
La situació és complexa i dibuixa un peix que es mossega la cua: l’oferta existeix, però les cançons en català no tenen tanta audiència com les que, en altres llengües, es beneficien dels canals de distribució espanyols i globals. Alhora, sense una política de quotes, tot i l’increment d’oferta i talent experimentat pel sector en els últims anys, la música en català sembla condemnada a no poder assolir mai la seva presència normalitzada a les ones.
Aquí és on entra en joc un estudi, publicat a l’estiu dins l’Anuari de la Música del Grup Enderrock, en què es calculava que la música en català havia deixat d’ingressar més de 200 milions d’euros en tots aquests anys per l’incompliment de la quota del 25% a la ràdio. Fonts d’una de les emissores privades de Catalunya expliquen a aquest diari que l’ordre de magnitud és molt menor. Segons argumenten, els drets d’autor que es perceben per l’escolta de ràdio són només una part sobre el total, ja que els compositors, intèrprets i segells cobren també segons el que es calcula que sona als locals de concurrència pública.
L’any 2023, a tot l’Estat la SGAE va obtenir 89 milions d’euros pels drets d’autor que gestionava. AIE va ser la segona entitat, a molta distància (24 milions), i AGEDI la tercera (20 milions). Enderrock analitzava els diferents mètodes de repartiment d’aquestes entitats i arribava a la conclusió que s’han deixat de repartir entre 218 i 264 milions d’euros.
El CAC ha resolt ara sobre la suspensió cautelar, però encara ha d'examinar els recursos pel que fa al fons de la qüestió.
