Mèdia 15/10/2015

El 33 recorda ‘Els dies clau’ dels últims 30 anys en un nou format

El programa repassa en paral·lel la història recent del món i la del periodisme

Albert Castellví Roca
2 min
L’atemptat d’Hipercor (01) i la inauguració dels Jocs Olímpics (02) són dos dels “dies claus” que protagonitzaran el nou programa que s’estrena dilluns al 33.

BarcelonaLa caiguda del Mur de Berlín, l’atemptat d’Hipercor, l’arribada de l’euro, la fuga de Luis Roldán o l’esclat de la Guerra del Golf són esdeveniments que han marcat la història recent de Catalunya, Espanya o el món. En el seu moment van omplir pàgines de diaris, van obrir informatius i tothom en va sentir a parlar, però passats uns anys a molts els costaria ubicar-los en un any concret o fins i tot ordenar-los cronològicament. Ho han comprovat els responsables del nou programa del 33 Els dies clau, que han demanat a diversos ciutadans que situessin en el temps algun d’aquests fets, sense gaire èxit.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Aquest exercici és només un petit joc però il·lustra la paradoxa de la qual neix el programa, que s’estrena dilluns (22.05) i pretén tornar a posar el focus en fets rellevants dels últims 30 anys per buscar els nous sentits que han anat adquirint amb el pas del temps. “Estem sotmesos a un bombardeig informatiu constant que ens provoca una impressió de present permanent, sembla que tot hagi passat al mateix temps”, reflexiona Antoni Tortajada, que dirigeix el programa al costat de Sònia Cansado. I afegeix: “Ara aquests fets dels últims 30 anys ja es poden començar a considerar història”. Segons ell, Els dies clau fa “història del present”, és a dir, “aplica tècniques històriques a fets actuals”. “L’objectiu del programa és tornar a observar aquests fets per veure si, mirats amb distància, tenen nous significats”, explica Tortajada.

Per això, el programa no se centra exclusivament en aquests episodis concrets, sinó que els agafa com a punt de partida per parlar de temes més amplis que han sigut protagonistes durant les últimes dècades i, en molts casos, segueixen encara sobre la taula. Així, per exemple, s’utilitza l’accident de la central nuclear de Txernòbil per reflexionar sobre l’energia atòmica; l’assassinat de les nenes d’Alcàsser serveix per parlar sobre el sensacionalisme a la televisió, i la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona dóna peu a fixar-se en la transformació urbanística de la ciutat. “El programa permetrà agafar perspectiva històrica sobre els fets, adonar-se que no són coses aïllades, que tenen una lògica històrica”, explica Tortajada.

Història del periodisme

Per reconstruir aquest relat, el programa, que consta de 15 entregues, es nodreix fonamentalment de dos tipus de continguts. D’una banda, recupera imatges d’arxiu, en alguns casos acompanyades de cançons, pel·lícules i altres elements que ajudin a identificar el moment del qual s’està parlant. I, de l’altra, inclou les declaracions de testimonis directes del fet i d’especialistes que n’analitzen les conseqüències i el situen en el seu context.

Entre els testimonis, més enllà dels protagonistes de la notícia concreta, hi ha també els periodistes que es van encarregar de “transmetre els fets a l’opinió pública”, uns “testimonis privilegiats”, en paraules de Tortajada, que s’han convertit en un fil conductor del programa. Per això, tot i que inicialment no estava previst i que no és el seu objectiu principal, a l’hora de la veritat Els dies clau ressegueix també l’evolució del periodisme durant les últimes dècades. “Fem una història dels últims 30 anys i també una història del periodisme dels últims 30 anys”, resumeix el director.

stats