El rei no és portada, ¿per què deu ser?

Mira que hem vist vegades el rei Felip en portades de la dreta espanyola. Que si la Pasqua Militar, que si els reis van al cinema a Mallorca, que si inauguren una galeria amb retrats de la família i predecessors, que si uns premis del diari... Qualsevol ocasió és bona per reivindicar-lo i traslladar la idea que és el líder moral de la nació, encara que tingui menys repertori que els Buggles i sempre repeteixi el seu Video killed the radio star que, en el cas concret de Felip, és una apel·lació a la Constitució... que li assegura el tron. Però resulta que el rei ha intentat un segon hit. I, com Sabrina Salerno després de Boys o els Chumbawamba després de Tubthumping, el nou single ja no ha agradat gens. En concret, Felip –que recordem que té els discursos condicionats pel Govern– ha defensat l’existència d’un estat palestí com a element imprescindible de qualsevol solució negociada al conflicte israelià. El País li dedica un espai en primera pàgina, però ni La Razón, ni l’Abc ni El Mundo troben un raconet a la seva pàgina més noble per recollir i consignar el missatge, que té un innegable valor informatiu i era un acte oficial, a la Conferència d’Ambaixadors. Al diari de Planeta, per exemple, el rei i la seva família han aconseguit col·locar-s'hi cinc vegades les últimes quatre setmanes. I sempre amb un tractament favorable. Ara deixa anar un missatge contrari als interessos d’Israel? Silenci...

Una vegada que se surt de la sonsònia constitucional, la premsa genuflexa resulta que li gira l’esquena. No cal tenir gaires dits de front per saber que els cou la tesi d’atorgar rang d’estat a Palestina, ells que s’han alineat de manera acrítica amb les accions de Netanyahu, més enllà de quatre gesticulacions de cara a la galeria.