El sainet del vot de la discòrdia i els putxinel·lis

BarcelonaSi l'endemà del vot erroni del diputat del PP s'estilava el catastrofisme, amb la triple dreta mediàtica invocant els drets fonamentals, la ruptura de la sobirania nacional i la generalització de la pizza amb pinya, dos dies després era l'hora de canviar de gènere: de l'apocalipsi al teatre de putxinel·lis. La tècnica consisteix en agafar algú del bàndol rival i explicar què va dir en alguna reunió privada, sempre de fonts anònimes. Així, El País posa una cita en portada –un recurs no gaire habitual en aquest diari– del diputat Alberto Casero: "Quin embolic he causat, estic destrossat". Com que les entrevistes se solen titular amb frases entre cometes, és fàcil creure a primera vista que el parlamentari ha parlat públicament, per assumir la seva responsabilitat en el xafastre. Però no, són fonts anònimes, les que se citen, tretes d'una reunió a porta tancada. Simètricament, La Razón també du cita en portada, en aquest cas de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet: "El sistema de televot està agafat amb pinces". I, de nou, són fonts anònimes recollint una frase dita (presumptament) de manera privada.

No són els dos únics putxinel·lis de la jornada. També hi ha els diputats d'UPN que es van passar al bloc del PP en aquesta votació. En aquest cas, cada diari agafa els que li convé per fer-los parlar en favor de la seva tesi. I així tenim Javier Esparza renyant els dos díscols des de la primera pàgina d'El País... i els dos díscols renyant Javier Esparza des de les d'El Mundo. Hom diria que el bon diari seria el que recull tant les paraules de Batet com les de Casero. I les dels tres diputats navarresos.

Internet ha extremat la polarització, d'acord. Però el mecanisme essencial, això de parlar amb els pròxims i forçar les declaracions dels distants a conveniència, ve de bastant més lluny. I es reparteix a banda i banda del passadís.