Seguint les passes de Carlos Mazón
Diumenge a la nit, després del 30 minuts Eixir del fang, s’emetia un altre reportatge que tenia per títol la pregunta que més s’ha repetit en els mitjans de comunicació en el darrer any: On era Mazón? Ras i curt, resumia l’objectiu del programa: agafar totes les peces disponibles sobre els moviments de Mazón aquell fatídic dia de la dana del 29 d’octubre, recopilar totes les declaracions al respecte i intentar encaixar el trencaclosques per treure’n conclusions. Un treball d’investigació d'Eldiario.es que comença amb un dels periodistes copiant en una pissarra totes les hores en què el mateix Mazón va explicar què havia fet. Després, van completant el cronograma amb altres dades, proves i versions. Entre l’estona del famós dinar a El Ventorro i la seva reaparició al Cecopi, hi ha una misteriosa franja en blanc. Al marge d’intentar seguir les passes del president de la Generalitat Valenciana, el reportatge permet revisar el desenvolupament de la catàstrofe. La cap de meteorologia d’À Punt explica que cinc dies abans, segons les previsions, va advertir del temporal als seus companys de la televisió per planificar la manera com n’informarien.
El reportatge fa servir unes transicions narratives devastadores: una llista interminable de les trucades que anava rebent el servei d’emergències va travessant la pantalla a tota velocitat, indicant l’hora i la denúncia dels ciutadans. És un recurs visual molt potent que corrobora el caos i l’abast de la tragèdia des de ben d’hora.
El reportatge entrevista els experts de diferents àmbits perquè donin la seva versió dels fets, confrontant les declaracions amb les de Carlos Mazón, la vicepresidenta Susana Camarero i la consellera Salomé Pradas. També revisa amb detall les imatges d’arxiu: recupera una escena del centre de coordinació on Pradas pren nota de l’emergència al barranc del Poio a un quart d’una del migdia. Fan un zoom sobre el paper on escriu. Més enllà de no escriure correctament el nom del lloc, es confirma el coneixement que tenien de la situació.
Sobre la misteriosa franja en la qual ningú sap què feia Mazón, aquest mateix dilluns els mitjans es feien ressò d’una nova versió que podria complementar la del reportatge. On era Mazón? insinua que el president se’n va anar a casa a fer una becaina. I ara s’ha publicat que va acompanyar la periodista Maribel Vilaplana al pàrquing. En aquest punt, més que la cronologia i els detalls dels fets, l’escàndol que ha de transcendir és la desaparició d’imatges de càmeres de seguretat i d’informes de trucades amb què ha topat el treball periodístic. També la prohibició de l’accés a documents oficials que haurien de ser de consulta pública i el fet que la televisió pública valenciana hagi negat l’ús de les seves imatges perquè el reportatge no les pugui utilitzar. Una flagrant vulneració del dret a la informació que s’hauria de convertir en una nova investigació i una altra denúncia televisiva.
