No t'hi volen, Mazón
Un any després, segueixen apareixent cadàvers sota el fang (amb les darreres descobertes de restes de víctimes dels aiguats ja en són 231), i continuen revelant-se mentides en el relat de Mazón sobre què va fer i no va fer la tarda del 29 d'octubre de l'any passat: ara hem sabut que en acabar el dinar a El Ventorro encara va acompanyar la periodista Maribel Vilaplana fins al pàrquing amb tota la calma del món, en comptes d'anar directe a la feina, com havia dit i repetit. Hi va haver un moment, quan va aconseguir que Vox (que unes setmanes abans havia “trencat relacions” amb el Partit Popular) li votés els pressupostos, que va semblar que Mazón aconseguia salvar càrrec i carrera. Ho feia havent d'assumir l'ideari i les exigències de l'extrema dreta espanyolista, tot i que cal insistir que això per a Mazón no suposa cap problema. Ni per a Mazón ni per a cap dels dirigents actuals del PP, siguin barons autonòmics o mariscals madrilenys. Si de cas és un problema pel que fa a la tàctica partidista, però la sintonia ideològica i d'objectius entre el PP i Vox és plena. La manera que tenen d'entendre la societat valenciana és exactament la mateixa.
Però d'aleshores ençà, l'actitud i les maneres de Mazón i del seu executiu ultra han estat, si podia ser, encara més inacceptables, i el rebuig que causa avui l'actual president de la Generalitat és més fort i més estès que mai. Ningú ha fet més per difamar Mazón que Mazón: mentides, irresponsabilitat, desgovern, absoluta falta de respecte cap als ciutadans, baixesa moral i intel·lectual i també (això sovint queda en segon terme i en canvi també és fonamental) gestió altament sospitosa dels recursos destinats a l'anomenat Pla de Recuperació. Tot això unit a la batalla constant contra la llengua catalana i contra l'escola pública, que el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, amic personal de Mazón, intenta degradar convertint-la en el camp de batalla d'una guerra cultural oberta.
La massiva manifestació de dissabte a València dona una idea de la intensitat d'aquest rebuig de la societat valenciana envers el mal govern que pateix. El fet que À Punt, la televisió autonòmica pública (això vol dir pagada amb els diners dels contribuents), censurés la informació sobre la protesta i a canvi emetés una corrida de toros de l'any 1997 demostra que a la natural grolleria del trumpisme els seus seguidors de províncies sempre hi saben afegir una capa extra de caspa. Els periodistes i treballadors de la casa, però, han decidit assumir les més que possibles represàlies i es fan sentir a les xarxes amb uns missatges titulats “La plantilla d'À Punt no calla". Mentrestant, s'acosta el moment que Mazón i el PP hauran d'afrontar responsabilitats judicials per la gestió de la dana, i ja se sent la remor dels ventiladors per escampar la porqueria cap amunt i cap enrere. És a dir, cap a l'actual govern d'Espanya presidit per Pedro Sánchez, i cap a l'anterior govern de la Generalitat, el pacte del Botànic presidit per Ximo Puig. Seguirem sentint mentides durant molt de temps.
