Mèdia Sèries 29/07/2021

'A la caza del amor': Una minisèrie d'època que busca l'alliberament femení

Emily Mortimer dirigeix la història de dues joves aristòcrates durant el període d'entreguerres

4 min
La Fanny i la Linda són dues noies en edat de casar-se que s'aferren a la infantesa

BarcelonaMarxar de casa els pares representa un dels passos més importants de la joventut, i encara més si la llar familiar s'ha convertit literalment en una presó. La Linda (Lily James) és una adolescent que durant el període d'entreguerres viu en un palau britànic d'on el seu pare (Dominic West) pràcticament no la deixa sortir. La noia somia en trobar l'amor veritable i casar-se aviat per poder-se escapar del patriarca, que només li deixa compartir els seus somnis amb la seva cosina Fanny (Emily Beecham). En els personatges d'elles dues, provinents de la novel·la A la caza del amor, de Nancy Mitford, publicada per Libros del Asteroide, l'actriu Emily Mortimer va trobar-hi un magnetisme que no li fugia del cap. Per això Mortimer, que és una de les grans intèrprets del cinema anglès i ha format part de films com Hugo i La librería, va decidir transformar aquella història literària en una minisèrie homònima amb la qual debuta al món audiovisual com a directora. A la caza del amor té tres episodis, el primer dels quals arriba dilluns a Movistar+.

La història de la Linda i la Fanny és una aventura constant i plena de contrastos a la recerca de l'amor. La Linda és passional i enamoradissa, viu la vida amb intensitat i no té por de desobeir el pare, interpretat per un histriònic Dominic West (l'actor de The wire i The affair, entre d'altres). La Fanny, en canvi, es mou sempre amb cautela i un cert temor, tancada en una vida de convencionalitat i rutines grises. "És una història en la qual veiem com una noia, la Fanny, observa una altra noia, la Linda. Es tracta del viatge emocional que fem amb la noia que està mirant. La Fanny es mesura constantment en relació amb la Linda, la persona viva i impulsiva de la qual està enamorada, però sovint se sent decebuda", explica Mortimer en una entrevista amb The New York Times.

La sèrie avança a través de l'amistat entre les dues protagonistes, que comparteixen un vincle excepcional basat en la confiança absoluta. Es diuen una vegada i una altra que, passi el que passi, sempre estaran juntes, si bé l'espectador intueix des del principi que aquesta promesa serà difícil de mantenir. En part, perquè amb la vida adulta també arriba el distanciament de les amistats d'infantesa, que elles han experimentat juntes perquè era l'única manera de sobreviure a dos entorns familiars desestructurats. La mare de la Fanny la va abandonar al néixer per fugir amb un amant i només reapareix de tant en tant, interpretada per la mateixa Mortimer.

La sexualitat femenina en un món d'homes

Les dues protagonistes d'A la caza del amor són dos exemples per mostrar com, als anys 30, les dones tenien les opcions vitals limitades encara que pertanyessin a famílies aristòcrates. La sèrie també explora a través de les dues protagonistes el paper de la sexualitat femenina i els obstacles per esbrinar què les fa felices realment, una vegada s'han desfet de totes les imposicions socials. En aquest sentit, l'actor Andrew Scott (el famós capellà de la sèrie Fleabag) interpreta Lord Merlin, un home estrambòtic que actua com el mentor i la veu de la consciència de la Linda. El seu personatge, envoltat d'aduladors i coloms vius tenyits de colors pastel, és un dels més divertits de la sèrie.

Al centre, el personatge de Lord Merlin (Andrew Scott).

Mitford va publicar A la caza del amor el 1945 i va inspirar-se, en gran part, en les converses i les decisions de les dones del seu voltant. L'escriptora era la gran de sis germanes, i quan va bolcar-se en la novel·la ja havia vist com totes es donaven a conèixer en societat a l'estil de l'aristocràcia britànica de l'època. Les experiències matrimonials de totes elles van ser molt divergents, en part pel moment històric que els va tocar viure. La primera va abandonar el seu marit ric per fugir amb un granger, la segona va ser amant del poeta John Bejteman, la tercera es va afiliar al Partit Comunista, la quarta es va convertir en duquessa i la cinquena, gran admiradora de Hitler, es va suïcidar quan el Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya. Mitford explicava que va construir la Linda i la Fanny fusionant els caràcters de les seves germanes i també d'amigues properes amb qui va compartir la joventut. A diferència d'elles, l'escriptora va mantenir-se lluny del matrimoni fins que va complir 29 anys, quan es va casar amb Peter Rodd.

El retrat de l'època de la sèrie posa el focus en la necessitat de trobar marit abans de superar la vintena, però Mortimer defensa que algunes de les situacions reflectides encara ressonen amb força a l'actualitat. "Hi ha molta vergonya i molt dolor al voltant de la sexualitat, fins i tot ara. És important que les dones s'expressin sexualment, com fa la Linda, d'una manera que s'hi sentin còmodes", explica la directora. És per això, diu, que la sèrie és més necessària que mai: "Durant segles ens hem sentit avergonyides del que volem, i això ens ha confós molt".

stats