3Cat: l'hora d'apostar per la ficció en català de petit format

Aquesta setmana, l'empresa de mesurament d'audiències Sigma Dos anunciava que Som3Cat, la plataforma digital de la televisió pública catalana, havia assolit un 6,3 de quota de mercat a l'estat espanyol, una xifra fins i tot per sobre de serveis de prestigi com Filmin. Gran notícia per a l'audiovisual en català. La repesca dels programes de més èxit a la televisió convencional (Com si fos ahir, els telenotícies, El paradís de les senyores, Eufòria, Crims...) copen la llista del més vist en aquest servei a la carta. Però seria interessant disposar d'un estudi detallat per saber quins altres programes atrauen visites. Les sèries clàssiques que es revisiten amb nostàlgia? Els clips dels millors moments dels formats d'èxit? Els canals singularitzats com SX3 o EVA? O les produccions originals que s'estrenen directament a la plataforma?

Aquesta mateixa setmana arribava a Som3Cat Asfalt, una sèrie de petit format en mode antologia d'episodis al voltant del quart d'hora de duració que només comparteixen com a punt en comú el context dels relats. Tots passen dins d'un cotxe en què es despleguen històries de tots els gèneres amb efectes sorpresa més o menys ben jugats. Enric Álvarez firma tots els guions, mentre que la direcció es reparteix entre cineastes de nova fornada. Com demostra, entre altres episodis, Taxi, dirigit per Menna Fité, la sèrie també permet aplegar intèrprets tan potents com David Bagès i Joan Carreras. La núvia, de Laura García Alonso, s'endinsa en català en uns territoris genèrics i geogràfics que sembla que només es puguin transitar en castellà. El conflicte a El sopar, dirigit per Roger Padilla, es desencadena a partir d'un recurs previsible, però desemboca en un benvingut humor negre a la manera de la sèrie Beef. Amnèsia, de Gemma Ferraté, juga a desxifrar un puzle enigmàtic a partir dels mínims recursos. David Moragas atorga emoció al conflicte entre germans de dues generacions a El tiet, mentre que es troba a faltar que Irene Moray, la directora de Suc de síndria (2020), es faci més seu l'episodi de Les amigues.

No totes les entregues d'Asfalt funcionen, però té sentit que existeixi una sèrie que dona joc a cineastes que ja no són novells però que tampoc troben tantes oportunitats en l'escarransida indústria de l'audiovisual en català. I la plataforma digital de 3Cat s'hauria de consolidar en aquest sentit, com a agent de producció i finestra d'exhibició de ficcions originals de pressupost mitjà en què puguin foguejar-se creadors més joves i/o alternatius.

Durant uns anys la Xarxa de Televisions Locals disposava del projecte DO, destinat precisament a servir de viver per a l'experimentació amb nous formats audiovisuals. Pel que fa a les sèries, Filmin ha assumit en part aquesta responsabilitat d'apostar per produccions més joves i arriscades. Però cal una política ferma també des de la televisió pública en aquest sentit. Roni, la sèrie de Juanjo Sáez, també resulta un bon exemple del model de ficció que encaixa a 3Cat. De fet, s'està generant tot un culte al voltant d'una altra estrena d'animació recent, Samuel, una sèrie francesa creada per Émilie Tronche amb coproducció de la televisió catalana que captura a través d'episodis que no arriben als cinc minuts, i amb un dibuix minimal en blanc i negre, tot el sentir d'un nen d'11 anys que explica les seves emocions i desventures en un diari personal. I que en aquest cas permet reivindicar la feina de l'actriu que dobla la protagonista i la resta de personatges, Estel Tort, clau per ajustar el to emocional de Samuel en la seva modulació precisa.