Irene Escolar i Bárbara Lennie renoven a la HBO l'art de portar el teatre a les sèries

Les dues actrius protagonitzen 'Hermanas', el primer dels sis episodis d''Escenario 0'

El teatre és un art intrínsecament presencial i efímer, i portar-lo a la televisió és un repte. El programa de TVE Estudio 1 encara és gran un referent, i des de fa poques setmanes, com una reacció als estralls del covid en el món teatral, les actrius Irene Escolar i Bárbara Lennie exploren nous camins en la relació del teatre, el cinema i la televisió amb la sèrie de la HBO Escenario 0 com a creadores, productores executives i intèrprets.

[[HBO]]

"Va caure el projecte que teníem totes dues amb Pablo Remón al Teatro Pavón Kamikaze i vam pensar què podíem fer davant la incertesa", afirma Bárbara Lennie. Precisament el primer episodi és un projecte conjunt anterior al mateix teatre, Hermanas, del dramaturg i director francès Pascal Rambert. "Sempre havíem tingut al cap rodar-la –explica–, i a partir d'allà vam començar a imaginar i especular amb la idea de plantejar una temporada en la qual textos contemporanis espanyols poguessin ser portats a la pantalla per cineastes per proposar un diàleg entre els creadors de les peces teatrals i aquests cineastes, tenint en compte que les sales estarien tancades durant no sabíem quant de temps i que els rodatges serien complicats. Això ens permetia, a part d'una possibilitat interessant de repensar el que s'havia fer, tenir una possibilitat real de feina". " Estudio 1 va ser revolucionari en el seu moment i, amb tot el respecte, li hem donat una contemporaneïtat i l'hem portat al nostre temps i els nostres mitjans", subratlla.

La temporada d' Escenario 0 tindrà sis episodis, i una de les claus és que mantenen els repartiments dels muntatges teatrals. S'estrenarà aquesta tardor. El segon episodi serà  Todo el tiempo del mundo, liderat pel dramaturg i director argentí Pablo Messiez i el cineasta Carlos Marqués-Marcet. El tercer serà el Vania d'Àlex Rigola dirigit per ell mateix i la cineasta Carla Simón. "El projecte sorgeix de la necessitat de seguir explicant històries que ens interessin malgrat el moment en què ens trobem, diu Irene Escolar. "Volíem fer un pas més en aquesta manera d'explicar els textos –afegeix–. Una de les grans coses que té el teatre és uns textos molt sòlids. A més, creiem que és important donar suport a la dramatúrgia contemporània espanyola –Pascal Rambert és l'únic estranger–, tenint en compte que hi ha molt de talent i que és difícil veure a la pantalla i rebre com a actor guions que tinguin una dimensió com la dels textos que hem seleccionat".

Escenario 0 trenca motllos pel seu caràcter híbrid, perquè els episodis no són teatre filmat, perquè no hi ha públic i perquè tampoc són pel·lícules basades en una obra de teatre com ho pot ser Un déu salvatge, de Roman Polanski. "El cineasta agafa el dramaturg de bracet i l'acompanya per plantejar en imatges i poesia visual el que es va veure a l'escenari", diu Lennie. "Com a actriu vaig disfrutar moltíssim rodant Hermanas –explica–, perquè sents que estàs fent la peça i alhora una altra cosa que no té res a veure, perquè al final el teu interlocutor és una càmera que t'escruta l'ànima d'una manera gairebé impúdica i perquè estàs repensant l'espectacle". Una de les característiques d'aquest episodi és l'ús constant de la càmera en mà. "La càmera està molt amb l'una i amb l'altra", diu Escolar. "Tens la possibilitat de fer molt més petit, molt més matisat i concret –afegeix–, un text tan extraordinari com el del Pascal, que també és profundament complex i ple d'imatges, perquè només has d'arribar a fer l'intercanvi amb l'altra persona, tot passa d'una altra manera".

Donar una nova vida als espectacles

Un projecte com Escenario 0 pot atraure nous públics als teatres i també ofereix la possibilitat de recuperar un muntatge si no es va poder anar al teatre. Precisament les entrades d' Hermanas es van exhaurir abans de l'estrena. També és un format que es podrà tenir en compte com a complement del teatre presencial si el covid segueix provocant estralls a les sales i les temporades no es poden desenvolupar amb normalitat. El cineasta al capdavant d' Hermanas és Diego Postigo, que també és el company de Lennie. En el cas de Todo el tiempo del mundo, Pablo Messiez i Carlos Marqués-Marcet coneixien prèviament la feina de l'altre. "Tots dos són molt cultes. A un li agrada molt el teatre i a l'altre molt el cinema", explica Escolar. "Havien compartit l'assaig d'una altra obra del Pablo, Las canciones –conclou–, i el diàleg va ser molt fluid. Era molt complicat portar  Todo el tiempo del mundo a la pantalla. El Carlos ha entès molt bé el que volia fer el Pablo i ell ha respectat molt la mirada que el Carlos donava amb les càmeres. Per com els hem vist treballar i pel resultat, sembla que aquest intercanvi va anar de sumar, de respecte i de voler aprendre".