Tecnonecrològica del 2021

Clive Sinclair (1940)

Amb l’Spectrum i els seus predecessors, el ZX80 i el ZX81, Sinclair va facilitar que els ordinadors personals, fins aleshores reservats a les empreses, entressin a moltes llars. Els usuaris ens intercanviàvem programes en cintes de casset, generalment amb llenguatge BASIC. Tot i això, Sinclair també va fracassar amb altres productes com un televisor de butxaca, un cotxe elèctric monoplaça i el successor de l’Spectrum, l’ordinador professional QL.

Masayuki Uemura (1943)

Procedent de Sharp, l’enginyer Uemura es va incorporar l’any 1971 a Nintendo, on va dirigir la creació de la consola de videojocs Famicom (NES a occident), suposadament a partir d’una trucada que Hiroshi Yamauchi, president de l’empresa, li va fer un vespre que havia begut més del compte per ordenar-li dissenyar un aparell amb cartutxos per jugar a casa els mateixos jocs de les seves màquines escurabutxaques. Uemura també va ser responsable de la Super NES, el model de 16 bits successor de la NES.

Dan Kaminski (1979)

Aquest investigador de ciberseguretat va descobrir en el disseny del DNS, el sistema de noms de domini d’internet, un defecte que permetia suplantar llocs web, interceptar missatges de correu i altres malifetes. Tot i això, es va fer especialment popular en denunciar que els CD de música de la discogràfica Sony BMG havien infectat sense avisar amb un programari anticòpia els PC de més de mig milió d’usuaris. En col·laboració amb altres especialistes va trobar errors en el protocol SSL de xifratge.

Kim Cameron (1948)

L’any 1980 va fundar ZoomIt, una empresa de software centrada en la identitat digital. El 1999 la va comprar Microsoft, on Cameron va crear el sistema de directori actiu que fan servir la majoria dels sistemes d’informació corporatius. Aquest informàtic canadenc va formular les Set Lleis de la Identitat que històricament han guiat les pràctiques d’accés de Microsoft, més respectuoses amb la privadesa que les de molts rivals seus, i que es troben en la base dels incipients sistemes d’identitat autosobirana en què l’usuari només comunica la informació personal estrictament necessària en cada moment.

Lou Ottens (1926)

L’enginyer holandès va transformar la manera d’escoltar música amb les cintes de casset que va inventar mentre treballava a Philips. Ara gairebé ja no se’n fan servir, però des que el format es va presentar l’any 1963 a la fira d’electrònica de Berlín se n’han venut 100.000 milions d’unitats. Ottens també va participar en la creació del disc compacte, dels quals se n’han despatxat 200.000 milions. En jubilar-se va lamentar que fos Sony i no Philips la creadora del walkman, el reproductor portàtil de cassets.

Myriam Sarachik (1933)

Els experiments d’aquesta científica nord-americana d’origen belga als laboratoris Bell de l’operadora AT&T han facilitat nombrosos avenços en els camps del magnetisme i la superconductivitat elèctrica, i un coneixement més detallat de les propietats dels metalls. A més de la seva producció científica, durant la seva carrera va impulsar la presència femenina en un camp exclusivament masculí, arribant a rebutjar una oferta dels laboratoris de recerca Philips perquè com a dona li oferien un salari més baix que el dels companys mascles.

Richard Ernst (1933)

Treballant a l’Institut Federal de Tecnologia de Zuric, el suís Ernst va perfeccionar la tècnica de la ressonància magnètica nuclear nascuda dues dècades abans als EUA. Les millores en l’anàlisi matemàtica aplicades pel científic van incrementar enormement la sensibilitat i la precisió dels aparells d’exploració, fent-los viables per al seu ús hospitalari i per disposar d’imatges de l’interior del cos humà. Ernst va rebre el premi Nobel de química l’any 1991: l'hi va comunicar el pilot de l’avió a bord del qual viatjava en aquell moment cap a Nova York.

Isamu Akasaki (1929)

Si hem deixat de fer servir bombetes incandescents i fluorescents per il·luminar-nos és gràcies al treball d’Akasaki, el físic japonès que va desenvolupar els díodes emissors de llum (LED) de nitrur de gal·li, de color blau, ampliant l’abast dels components originals de color verd i vermell. La seva creació ha permès substituir les fonts de llum convencionals per una alternativa que s’escalfa i consumeix molt menys i dura molt més, i li va comportar el premi Nobel de física del 2014.

John McAfee (1945)

Norton, Kaspersky... Per algun motiu, molts programes antivirus porten el cognom del seu creador, i McAfee és probablement el més conegut de tots. Després de vendre la seva empresa –ara propietat d’Intel–, aquest programador d’origen britànic es va dedicar a criticar-la mentre dedicava la fortuna acumulada a alguns projectes d’allò més dubtosos, des de la política fins a les criptomonedes. Mentre esperava ser extradit als EUA per respondre de les acusacions de frau fiscal, va aparèixer mort a la seva cel·la de la presó catalana de Brians.

Chuck Geschke (1939)

Amb el seu col·lega John Warnock, Geschke va marxar del mític centre de recerca PARC de Xerox a Palo Alto per fundar Adobe, l’empresa que va crear el llenguatge PostScript per comunicar ordinadors personals com els Macintosh amb les impressores LaserWriter. Per això se’l considera un dels pares de l’autoedició, i cada vegada que obriu un document en format PDF esteu fent servir una creació seva. Adobe és una de les empreses de software més pròsperes del món, també gràcies a aplicacions com Photoshop, i de les poques de la seva època que ha superat amb èxit la transició al món d’internet.

Rupert Neve (1926)

La música de grups com Pink Floyd, Fleetwood Mac o Nirvana no sonaria igual si no hagués sigut enregistrada amb els mescladors creats per aquest enginyer britànic. En el món digital, les seves taules analògiques van més buscades que mai. A les plataformes de streaming podeu veure el documental Sound City, on Dave Grohl (Nirvana, Foo Fighters) explica la història de l’estudi californià d’aquest nom i com va comprar-ne el mesclador Neve quan van abaixar definitivament la persiana.