Un titular amb guant de seda i puny de ferro per als pressupostos
BarcelonaL’ofici de ser un diari afí comporta haver de fer filigranes per dir una cosa que significa exactament el contrari del que sembla. Observem aquest titular d’El País: "Sánchez porta al pressupost l'essencial del pacte amb Podem". No consta que en l’acord que es va fer públic es distingís entre essencial i superflu. Així que, en el fons, el diari de Prisa està dient que Sánchez ha decidit fer cas omís d'alguns dels elements que formaven part de l’acord subscrit. Estaria bé saber si els liles també consideren no essencials els incompliments anunciats pel PSOE en el seu diari de capçalera. El subtítol també té una certa conya: "El govern manté les principals pujades d’impostos, tot i que suavitzarà algunes mesures". Ho dona per fet i, a més, ho atribueix a "el govern", que inclou tant el PSOE com Podem.
Hi ha dues possibilitats. La primera és que Podem hagi acceptat efectivament el trágala. Però aleshores el titular més indicat –perquè donaria més informació– explicaria que ja hi ha acord entre els dos partits de govern per als comptes d’Espanya. Però no sembla desprendre’s això de la lectura del text. La segona possibilitat, més plausible, és que l’acord no hi sigui i que aquest titular d’El País, fonamentalment, sigui una manera de situar la negociació en un punt concret on –segons El País i Sánchez– els de Podem ja tenen el que haurien de tenir: l’essencial.
'Éramos tan jóvenes...'
El Mundo retrata els quinze anys de Ciutadans i del grup d’intel·lectuals que es van citar al restaurant Taxidermista. La crònica explica que aleshores eren "encara joves, encara idealistes, encara ingenus". A veure, en aquell moment ja passaven dels 60 Boadella, Tubau, De Carreras i Azúa, i s’hi acostaven Pericay, Nuño, Trías Sagnier i Vázquez. Certament, la nostàlgia té efectes obnubiladors.
