El ‘tour’ de la Manada: el seny s’imposa... tard

El Tribunal Constitucional ha acabat tombant, finalment i per sort, la condemna que pesava sobre el col·lectiu Homo Velamine per l’anomenat tour de la Manada. Recordem-ne els antecedents: aquest grup d’activistes crítics amb la societat mediatitzada van muntar una pàgina web que oferia aparentment una visita pels llocs i locals que els cinc violadors havien recorregut per Pamplona abans d’atacar la seva víctima. L’aparentment és important, aquí, perquè el tour no existia: no hi havia manera de contractar-lo, i l’únic enllaç que es proporcionava remetia a la portada del grup, on es descobria aleshores la intenció veritable d’aquella provocació: instar una reflexió sobre com aquell afer terrible s’havia convertit en un espectacle, un circ mediàtic en el qual ràdios, diaris i televisions omplien pàgines i minuts amb peces que oferien poc valor informatiu i molt d’espectacle sensacionalista. El missatge no es va entendre i se’ls va condemnar a 15.000 euros de multa (als quals caldria sumar uns 25.000 euros més en costos judicials).

La decisió del TC arriba tard i malament. Tard perquè l’Audiència, quan va condemnar, va establir un perillós precedent per a la llibertat d’expressió. La trista ironia és que Homo Velamine va ser víctima just del que denunciava: el tour de la Manada es va fer gran perquè centenars de mitjans se’n van fer ressò com si realment existís. El grup va pecar de no saber veure que l’assumpte podia sortir de mare i acabar perjudicant la víctima, però, per a mi, la veritable culpa recau en tothom qui va fer gran aquest assumpte per mandra de no contrastar. I hi ha també l’assumpte inquietant de la literalitat: s’està perdent la capacitat de llegir. És a dir, de llegir bé, entenent els contextos i les ironies. En el fons, tot forma part de la campanya dels de sempre per matar l’humor.