Tres dones a la guerra
Dilluns a la nit, el 60 minuts del canal 33 va oferir un documental emocionant i revelador sobre tres grans fotògrafes nord-americanes que van cobrir la Segona Guerra Mundial: Martha Gellhorn, Lee Miller i Margaret Bourke-White. Tres fotògrafes i la guerra no és només la seva història durant aquests anys tan complicats i posant en risc la seva vida. És una mirada al que suposava, en aquell moment, ser dona i assumir espais i tasques que aleshores es consideraven exclusivament masculins. El documental combina unes magnífiques imatges d’arxiu de la guerra amb fotografies de les tres periodistes. I, a més, s’aconsegueix una sincronia extraordinària amb allò que Gellhorn, Miller i Bourke-White van deixar escrit en reportatges, cartes i anotacions personals. El guió fa un collage amb fragments escollits d’entre la seva producció que són llegits per tres veus femenines, com si fossin elles mateixes explicant-nos la seva experiència. Se’ns mostra el seu punt de vista sobre la guerra i tot el que els suposava, a nivell personal, aquella professió.
La directora Yana Höhnerbach ha procurat que tots els elements que revelen el tarannà de les tres dones, escollits amb delicadesa i perspectiva de gènere, expliquessin a l’espectador aspectes d’una guerra que surten del relat més convencional. Per una banda, es mira de reflectir la passió per la feina que sentien totes tres, i les ànsies de desenvolupar una vida independent i ser reconegudes a nivell professional. En moltes ocasions, el seu esperit de superació sembla que no només vingui donat per la il·lusió o l’estímul, sinó per demostrar als seus superiors que podien assumir riscos i responsabilitats com qualsevol home. També hi ha la seva perspectiva periodística: la descripció de la guerra, l’anàlisi de la condició humana, el relat de les seves peripècies a primera línia, l’horror dels camps d’extermini i la impressió que tenen d’una Europa devastada. I, finalment i molt important, també hi apareix l’aspecte més personal i íntim, que el fa commovedor i singular: el desgast emocional, les conseqüències familiars i personals, el cansament físic... És especialment impactant la història de Martha Gellhorn, que en aquell moment era parella d’Ernest Hemingway. La periodista ajudava el seu marit a editar les novel·les i s’espera a anar al front a tenir la feina d’ell enllestida. Quan marxa, es justifica per carta: “Jo he de fer la meva vida. Si no, no quedaria res de mi per estimar-te”. Més tard, amb el matrimoni enfonsat, ell li prendrà el lloc de feina a la seva exdona. La carta que escriu la periodista a Eleanor Roosevelt, la primera dama dels Estats Units, dissimulant la seva aflicció per aquella traïció és profundament dolorosa.
Tres fotògrafes i la guerra és un relat sobre la Segona Guerra Mundial que ens recorda, en imatges, el conflicte actual a Ucraïna. Però és també un exercici diferent, fet amb molta sensibilitat, que ens explica com les conseqüències de ser dona ens obliguen a observar la realitat des d’una altra perspectiva.
