Tres motius per veure: 'La ardilla roja'

Barcelona1. Perquè, tot i que no ha envellit excessivament bé, se li ha de reconèixer al film la capacitat de mostrar un univers particular i unes regles cinematogràfiques també pròpies. La pel·lícula passa en un càmping que és en realitat un no-lloc, amb dos personatges que fugen d'ells mateixos. El contrast entre aquesta parella –que es fa trampes al solitari i busca un espai conjunt probablement inexistent– i el matrimoni convencional format per Barranco i Elejalde genera alguns dels moments més interessants del metratge.

2. Per Emma Suárez. A Médem se li ha de reconèixer saber traspassar a l'espectador la seva fascinació per les figures femenines. Aquí Suárez repetia després d'haver rodat amb ell el seu debut 'Vacas'. I la veuríem encara després a 'Tierra', abans que l'abandonés per a muses com Silke, Najwa Nimry o Elena Anaya. A 'La ardilla roja' Suárez treu molt de suc de la seva manera minimalista d'afrontar els personatges. I molts dels seus fans recordem encara l'alt voltatge de l'escena de la mà i els texans.

3. Per l'humor i el surrealisme, dos ingredients que han anat desapareixent de la fórmula Médem, però que ajudaven a fer passar millor els moments d'excessiva solemnitat. I és un humor peculiar, que pot arribar a fer pensar en mestres naïfs com Jacques Tati.