Dosis de 'true crime' a la violència masclista
La violència masclista serveix als informatius de les cadenes privades per proporcionar un relat morbós que garanteix l’espectacle. Ho apuntàvem ahir amb l’enfocament dels informatius de Telecinco. Dos dies més tard, continuen furgant en els detalls dels assassinats, recreant-se en els detalls més escabrosos i buscant persones properes a la víctima. Un relat que desvia el drama a casos puntuals en comptes de posar el focus en la xacra social. Divendres, a Antena 3 noticias, oferien les imatges de la Guàrdia Civil traient de la furgoneta l’home que havia matat la seva exparella embarassada i el nadó que gestava a la localitat d’Escalona, a Toledo. Quan sortia del vehicle, davant de tota la premsa, es va sentir la veu d’una periodista que li cridava: “¡Juan! ¿Estás arrepentido?”. El sol fet de llançar-li la pregunta suposava acceptar una reacció del detingut. O un penediment públic o una reafirmació del seu acte. Qualsevol resposta hauria significat incloure i donar rellevància a les paraules d’un assassí i brindar-li l’oportunitat de justificar el crim. Antena 3 aprofitava per teatralitzar les declaracions que, suposadament, el detingut va fer a la Guàrdia Civil en l’interrogatori. A la pantalla sobreimpressionaven un gràfic com si fos un missatge d’àudio i una veu masculina llegia amb excés de voluntat interpretativa les paraules de l’assassí: “La he matado. Ya se ha ido. Sé lo que he hecho y sé a dónde voy”. Això els permetia treure una conclusió prou impactant que els servia de titular de la notícia: “El asesino no se arrepiente”.
Per acabar de guarnir la informació de la violència masclista, la presentadora d’Antena 3 donava la notícia amb un fons de pantalla on hi havia fotografiat un ram de roses seques. És delicat interpretar què pretenien transmetre amb aquesta decoració sinistra com a complement: potser eren les flors pansides del cementiri, o la metàfora d’un amor podrit o d’unes vides escapçades. La presentadora explicava: “Hoy conocemos más detalles de la brutalidad que esos hombres ejercían sobre sus mujeres”. I a continuació tornaven a oferir tots els testimonis –alguns, del dia anterior– que posaven exemples que coneixien de les amenaces, l’agressivitat, les persecucions i el terror que els assassins van exercir sobre les dones. Una senyora oferia detalls de com la víctima va intentar demanar ajuda per telèfon abans de morir. A continuació la presentadora d’Antena 3 tornava a aparèixer al plató, aquesta vegada amb un fons de pantalla amb l’empremta ensangonada d’una mà en una paret.
Fa esgarrifar veure els testimonis que ara expliquen davant les càmeres que tenien constància des de feia anys de les agressions físiques, les lesions, les amenaces de mort a les dones i als seus fills i el pànic que patien en el seu dia a dia.
Els codis del true crime, que resulta tan apassionant, devoren la informació sobre violència masclista. En aquests programes amb audiència massiva es busca més fascinar l’espectador a través de l’horror i del drama que construir un relat de conscienciació social.
