BarcelonaEls que van posar en dubte la capacitat de TV3 per fer un talent show popular entre els espectadors més joves haurien de passejar-se per l’entrada de la televisió pública els divendres a les dues de la matinada. S’hi trobaran grups d'adolescents i postadolescents esperant amb una paciència digna d’estudi que els concursants d’Eufòria surtin del plató. Ahir divendres, quan es va emetre la semifinal del concurs, la situació es va repetir. Un grup de fans nombrós, que havien vingut com a públic del programa i portaven des de gairebé les set de la tarda a la televisió, resistien l'embat de la son amb un únic objectiu: aconseguir una foto amb el seu favorit, ja fos la Mariona, la Núria, el Triquell, l’Edu o el Pedro, els cinc concursants que van arribar a la penúltima gala. Les fotos amb Marc Clotet, membre del jurat, o amb Miki Núñez, copresentador del programa, també cotitzaven a l’alça.
Inscriu-te a la newsletter Sèries
Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
Ser fan d’Eufòria és sacrificat. El periple per aconseguir la foto comença a la tarda, quan el públic arriba a TV3. La mitjana dels espectadors que van assistir a la semifinal rondava la vintena i molts d'ells vestien samarretes de suport als concursants que aspiraven a arribar a la final. El lema més repetit era Mariona m’esborrona, però també es detectaven samarretes amb la foto de la Núria o d’altres amb el lema Triqui team, en referència al Triquell, que va arribar a la segona semifinal sabent que era finalista, ja que va ser triat a la primera semifinal. Si ens deixéssim endur pels prejudicis, podríem pensar que la majoria dels que han decidit passar el divendres a la nit a TV3, en comptes de triar altres opcions com ara anar al Primavera Sound o escarxofar-se al sofà, són estrictament familiars, però una enquesta informal per part de l’animador del públic, que duia unes vistoses arracades amb forma de test d’antígens, va revelar que els concentrats al plató de TV3 eren majoritàriament fans. El productor de TV3 Xavi Sobrón confirmava que el programa gairebé està morint d’èxit i que reben tantes peticions per anar-hi de públic que han hagut de limitar l’accés als majors de 16 anys. Un dels triomfs d'Eufòria ha estat precisament enganxar el públic infantil, una franja d'edat especialment buscada per les cadenes de televisió.
Les samarretes de suport als concursants no eren l’única manera de fer-se visible a les càmeres del programa. Hi havia qui triava vestimentes més atrevides, com ara una banya d’unicorn multicolor, que anava acompanyada d’una bandera LGTBIQ que va onejar en més d’una ocasió durant la nit. De fet, un dels trets distintius del programa des dels seus inicis ha estat la seva aposta per mostrar la diversitat, una qüestió que durant la segona semifinal es va tornar a mencionar de forma explícita quan es van valorar les actuacions del Pedro, el concursant brasiler santfruitosenc d'adopció que s'havia vist forçat a trencar amb la seva educació cristiana per ser homosexual.
Dones poderoses i dives gais
L’èxit de la primera edició d’Eufòria recorda en algunes coses el fenomen que va envoltar en els seus inicis Operación triunfo, un programa que és el clar referent del format català. Els lligams amb l’espai de TVE hi són presents, encara que es vulguin obviar. Elena Gadel, sorgida d’aquell talent, és un dels membres del jurat. Aquest divendres, però, els compromisos professionals no li van permetre ser a la segona semifinal i Eufòria es va guardar un trumfo sorprenent per al públic amb una jurat substituta que, de nou, tenia vincles estrets amb OT: Nina. El seu paper en la gala, igual que el dels seus companys Lildami i Marc Clotet, era purament testimonial, ja que la responsabilitat de triar els dos finalistes era del públic, tant el que era a plató com el que era a casa.
El repertori de la penúltima gala estava pensat per fer honor al nom del programa i que l'eufòria fos constant. Des de clàssics del rock català, com El tren de mitjanit, fins a himnes com With or without you, de U2, o temes festius com el Tudo bem dels Stay Homas o Can't stop this feeling!, de Justin Timberlake. Amb tot, però, la nit va ser de les noies, tant de la Núria com de la Mariona, que van començar la gala trepitjant fort i convertint-se en dives gais amb dues cançons que tothom ha cantat en algun moment de la seva vida: Sobreviviré, de Mónica Naranjo, per a la primera, i Believe, de Cher, per a la segona. Tot i tenir energies diferents, totes dues execucions van ser impecables, com va reconèixer el jurat. Si al primer OT a Rosa López li va caure al damunt l'etiqueta de reina d'Espanya, ahir la Núria va ser coronada definitivament com a volcà de la Garrotxa en honor a la seva presència escènica i la seva població natal, Olot.
La Mariona, que en tot el programa no ha estat mai en zona de perill, tampoc s'escapa de les etiquetes al ser considerada per alguns la favorita des del primer dia, i fins i tot Daniel Anglès va assegurar que és "insultantment" perfecta. Divendres la de Valls va ser la primera a aconseguir el pas a la gran final després que votessin 122.000 persones. L'alumna ideal no va plorar al sentir el seu nom, però sí que ho va fer després, quan va cantar Amor particular de Lluís Llach i va veure els seus pares entre el públic sense poder contenir les llàgrimes.
Amb el Triquell i la Mariona ja asseguts a les butaques de finalistes, quedava per triar el tercer en discòrdia. Una, de nou, volcànica Núria va rebentar l'escenari amb la seva versió de Titanium, de David Guetta i Sia, que va deixar clar que la seva candidatura no es podia prendre a la lleugera, com finalment van demostrar les votacions. La cantant olotina es va imposar per un 46% dels vots als seus companys Edu i Pedro, que van obtenir el 25% i el 29% dels vots, respectivament. Més enllà d'assegurar-se la plaça a la final, la Núria va posar la mel als llavis a tots aquells seguidors d'Eufòria que ja tenen entrades per als concerts al Palau Sant Jordi: les seves dues actuacions d'anit són d'aquelles que aixequen estadis.
Quan Eufòria va arrencar a TV3 només hi havia incògnites. Ara només hi ha certeses, les que donen les dades d'audiència. El talent show ja és un dels programes més seguits de la televisió pública i encara no ha tocat sostre. La semifinal d'ahir divendres va ser de rècord: 398.000 espectadors i un 25,7% de quota. La final, que tindrà lloc divendres vinent, superarà amb tota probabilitat aquestes xifres.
"L’èxit d’'Eufòria' supera els nostres millors somnis"
El bon funcionament d’Eufòria és celebrat per tot l’equip del programa, però el seu màxim responsable, Tono Hernàndez, reconeix que ha superat totes les seves expectatives. "Quan vam presentar el programa vam fer una declaració d’intencions i ho hem aconseguit. És molt maco que hagi passat. És més, és molt més del que esperàvem en els nostres somnis", explica.
Amb les entrades gairebé exhaurides per als dos concerts previstos al Sant Jordi, Eufòria recorda inevitablement el gran èxit obtingut per Operación triunfo. La primera edició d’aquell programa va marcar una generació, i el format de TV3 sembla seguir les seves passes. "Espero que marquem una generació, que els artistes que surtin d’Eufòria siguin referents per als espectadors i que els nostres concursants estiguin dins de l’star system", explica el director, que es mostra convençut que tots els eufòrics poden tenir lloc a la indústria musical. "Una marca del programa és que els cantants fan de solistes i acompanyants, així que alguns poden ser primeres espases, però el programa els ha format també per fer segones veus, i d’això també es treballa i es treballa molt bé", argumenta Hernàndez.
El camí d’Eufòria, que va ser ascendent gairebé des de la segona emissió, ha tingut sorpreses. "Ens ha sorprès la fidelitat del públic infantil i juvenil, els ulls dels nens que esperen els concursants a les tantes de la matinada a l’accés de TV3. També que als concursants els hagi canviat realment la vida", diu el director.
Convertit en un dels estendards de TV3, Eufòria, que ha comptat amb un pressupost justet, té un futur amb unes més que bones perspectives. Hernàndez reconeix que fer més gran el programa passa per tenir més mitjans i poder fer més seguiment dels assajos. "La televisió sempre és una qüestió de pressupost, amb més pressupost es poden fer més coses. Crec, però, que amb el pressupost que tenim ens n’hem sortit i hem fet un producte més que digne", remarca.
