La reunió Illa-Puigdemont altera les televisions espanyoles
Era de preveure que la trobada entre Salvador illa i Carles Puigdemont a Brussel·les alteraria els bioritmes dels informatius i magazins espanyols. Qualsevol vincle amb el “fugado”, "huido” o "prófugo” Puigdemont, els adjectius habituals que sempre precedeixen el seu cognom a les cadenes privades, provoca una allau d’indignació mediàtica. Les característiques de la reunió van generar uns eixos comuns d’anàlisi.
L’encaixada. Al Telediario 2 Pepa Bueno va definir l’escena de “sòbria”, però la resta de cadenes van preferir cronometrar-la i considerar que hi havia hagut un excés de contacte. A Atresmedia eren 29 segons i a Mediaset 30, un temps que semblava delatar premeditació i traïdoria. Algunes cadenes fins i tot van alentir la sacsejada de mans inicial, com si busquessin una recreació gairebé obscena en el gest per part dels seus protagonistes. L’encaixada es va convertir en un “largo saludo entre risas”, com deien a La Sexta. A Telecinco tiraven del gran tòpic: “No deja indiferente a nadie”.
Valor de la trobada. El verb que utilitzaven per descriure les implicacions de la reunió tampoc era innocent. A Antena 3 noticias Vicente Vallés gairebé va fer un monogràfic editorialitzant que destil·lava menyspreu. Va considerar que Illa “consumava l’amnistia” de Puigdemont. També es va donar a la trobada el poder de “rehabilitar” el polític, i definien les visites a Waterloo com un gest per “complimentar” i “rendir veneració”.
L’anormalitat. A les cadenes privades hi havia també una insistència a subratllar la irregularitat d’aquella trobada, convertint-la pràcticament en una forma pervertida de fer política. “Uno de los ejercicios en los que más se ha empleado Pedro Sánchez es el de convertir en normal lo que nunca antes se había considerado normal”, deia Vicente Vallés, i feia una relació de totes les decisions del president del govern espanyol que trencaven la lògica política.
Llista de reunions. Antena 3 noticias i Espejo público també van repassar visites anteriors a Waterloo i trobades de Salvador Illa, donant a entendre les males companyies que freqüentava: més enllà dels independentistes Torra, Aragonès i Junqueras, recordaven Santos Cerdán, Otegi i Yolanda Díaz. També buscaven imatges de la trobada entre Illa i Jordi Pujol, de qui recordaven que “està a punt de ser jutjat per corrupció”, subratllant una mena d’inèrcia del president socialista per acostar-se a homòlegs poc reputats.
La conversa. Més enllà de destacar l’absència de banderes i substituir-les per uns tristos ficus com un deshonor a la pàtria, molts informatius van transcriure i traduir les poques frases que van intercanviar Illa i Puigdemont davant de la premsa, buscant missatges subliminars. La petició dels fotògrafs de fer “un pas endavant” i que Puigdemont va repetir es va interpretar en clau de voluntat política. L’aparent cordialitat en el diàleg superficial també va estimular sospites.
