Mèdia 16/04/2021

TV3 estrena 'El judici', una anàlisi crítica del procés al Procés

Diumenge arriben els dos primers capítols d'aquesta sèrie documental produïda per Mediapro

4 min
Una de les reunions de la defensa recollida al documental

BarcelonaEl judici a l'1-O va ser, a banda d'un acte processal, un curiós contingut televisiu: més de 400 hores filmades en un únic espai on 12 ciutadans es jugaven la seva llibertat i Espanya una porció substancial de la seva credibilitat democràtica. TV3 ofereix a partir d'aquest diumenge una sèrie documental de vuit episodis que recapitula un esdeveniment històric. El judici, una producció de Mediapro escrita i dirigida per Lluís Arcarazo i narrada per Jordi Boixaderas, estrena aquest diumenge (22.05 h) els dos primers capítols i després n'oferirà un setmanalment.

L'interès del documental és triple. D'una banda, endreça tot aquell metratge per oferir un resum condensat del que va desembocar en la condemna dels líders independentistes. En segon lloc, entrevista més de 30 persones, entre advocats, jutges, fiscals, juristes, experts, acusats, familiars, observadors internacionals, testimonis i representants de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, la qual cosa permet fer una anàlisi crítica d'aquell procés. Però, sobretot, el que fa és obrir la cuina de la defensa i mostrar imatges fins ara inèdites sobre com es va preparar el judici més mediàtic de l'Espanya moderna.

Perquè tot i que –per raons òbvies– els presos polítics són al centre del relat, la narrativa d'El judici se centra sobretot en els advocats de la defensa. I, com passa en moltes ficcions, en què es retrata un col·lectiu professional en clau de família –des de The good fight a La casa de papel–, aquí també els diferents lletrats acaben conformant un mostrari dels diferents perfils personals que s'amaguen sota les togues. Així, trobem des de la bonhomia a mitja veu de Jordi Pina, a l'extraversió més rocandrol d'Andreu Van den Eynde. Hi ha la resiliència magnètica de Marina Roig sota la seva aparença fràgil, però també la solidesa quasi metàl·lica de Xavier Melero, un dels personatges més interessants, perquè encarna el desencís de qui va assumir una línia de defensa molt tècnica confiant en el sistema, però veu com s'esquerda aquesta convicció a mesura que la sala pren algunes decisions discutibles.

"Hi surten gairebé tots, però no tots perquè eren molts", explica Arcarazo a l'ARA sobre la presència dels advocats defensors. "I, esclar, hi havia qui li agradava més sortir i qui li agradava menys. Però, en general, no són estrelles del rock ni futbolistes, així que no els agrada deixar entrar les càmeres en situacions on es parla de temes que afecten els seus clients".

El primer capítol arrenca amb les qüestions prèvies. I evidencia quina serà una de les tensions que marcaran els pròxims mesos: la voluntat dels acusats de demostrar que es tracta d'un judici eminentment polític, de cara a una probable pròrroga a Estrasburg, i la resistència de l'equip liderat per Manuel Marchena a deixar que traspuï aquest relat. El segon capítol mostra les primeres declaracions dels acusats, després de quinze mesos de silenci.

Una contractació complicada

El judici és un documental que arriba, a més, envoltat d'una certa polèmica pel tortuós camí que ha transcorregut abans de trobar el seu lloc a la graella de TV3. El mes de novembre passat es va filtrar l'àudio d'una trucada de veu entre David Madí –que tenia el telèfon punxat en el marc de l'operació Volkhov– i Tatxo Benet, soci fundador de Mediapro. Tot i que la conversa no guardava relació amb l'afer investigat, va acabar emergint, se suposa que com a part de la guerra bruta de les anomenades clavegueres de l'Estat. Durant el diàleg, Madí s'oferia a desencallar la contractació del documental per part de TV3, ja que des de la direcció s'argüien problemes de pressupost.

La productora demanava inicialment 800.000 euros per al conjunt dels vuit documentals. Segons el relat de Benet, des de la direcció de TV3 se l'havia remès a l'aleshores vicepresident econòmic, Pere Aragonès. Després que el productor expliqui que hi ha bona disposició d'Esquerra a facilitar la compra de les peces, Madí li trasllada un compromís. "Jo alinearé l'altra banda i anem parlant". De fet, al novembre es va donar l'ordre a l'equip del Sense ficció de reservar quatre setmanes per encabir els documentals, a raó de dos episodis per nit. Però aquesta opció es va desestimar. Finalment, la CCMA va aprovar la compra, però per un import de 450.000 euros.

El judici suposa una nova incursió de Mediapro en el gènere del documental relatiu al Procés. De fet, els tres episodis del Sense ficció més vistos de l'última dècada corresponen al que es va dedicar a l'1-O (1.323.000 espectadors i un share del 36,9%), el del 20-S (1.071.000 i un 34,8%) i el dedicat a les clavegueres de l'Estat (766.000 i un 30,1%). Jaume Roures, soci fundador de Mediapro i productor executiu de la sèrie, buscarà vida per a El judici més enllà de TV3. Però és conscient, segons explicava a aquest diari, de la reticència que mostren les televisions d'àmbit estatal. "La nostra experiència anterior, amb projectes de temàtica i format similars, ens diu que hi ha poc espai per a aquests productes a les televisions espanyoles, però hem preparat una versió en anglès per si algú de fora d’Espanya hi pot estar interessat".

stats