11/04/2021

TV3 hauria de poder renovar el compromís amb el cinema

2 min

El sistema d'ajuts públics perquè es dobli cinema al català té dues potes desconnectades: d'una banda, les subvencions que es destinen als nous films estrenats en sales; de l'altra, les pel·lícules que dobla TV3. Però totes dues vies, encara que discorren en paral·lel, tenen un trist tret en comú: són esforços intensos –d'uns quants milions d'euros– però de durada ben efímera. Un cop el títol en qüestió desapareix de les sales o fa una setmana que s'ha emès per TV3, el més probable és que aquell doblatge ja no estigui disponible per al públic.

Els hàbits de consum estan canviant a marxes forçades i la sensació és que les polítiques en suport del català a l'audiovisual es mouen encara amb passos lents. En part, per la falta de pressupost: s'arriba al que s'arriba. En part, per l'actitud repatània de la majoria d'operadors globals, i això entenc que és difícil de canviar. Però hi ha una part que té a veure amb com s'ha estructurat aquesta inversió pública. I caldria modificar això perquè el principal criteri a l'hora d'atorgar una subvenció fos la garantia de perdurabilitat. És a dir, que aquella versió la pugui veure el màxim nombre d'espectadors possible.

A l'hora de negociar convenis, seria ideal introduir una clàusula que permetés a TV3 explotar aquell doblatge en català, si el propietari de la pel·lícula no ho està fent. Perquè, recordem-ho, el cost d'integrar una pista d'àudio més a una plataforma o un DVD o BluRay és pràcticament nul. (Dit a grosso modo: hi ha algunes dificultats tècniques, en determinats serveis de vídeo a demanda, però el que és important és no perdre de vista que aquell doblatge ja pagat s'ofereix sempre gratuïtament i, malgrat tot, en la majoria de casos el menystenen).

En el cas específic de TV3, hi ha una altra assignatura pendent: contribuir en l'adquisició d'una certa cultura cinèfila per part de l'audiència. Deu anys enrere, es tenien acords amb les cinc principals majors americanes. La caiguda pressupostària ha provocat que, avui dia, només sobrevisqui l'acord amb una d’aquestes grans distribuïdores (a part de convenis amb alguna d’independent). I el nivell de qualitat dels films a TV3 és, diguem-ho suau, discret. Massa sovint s'ofereixen títols que estan en terra de ningú: ni tenen un interès cultural inequívoc, ni són els grans rebentataquilles que asseguren una bona sessió de crispetes amb la família i acaben incorporant-se a la cultura popular. Tampoc hi ha prou oferta de clàssics, com els que es troben a La 2 o a Betevé. Títols, per cert, que tenen un preu irrisori.

El cinema ja no ocupa la posició central que tenia fa unes dècades. Però estaria bé que la televisió pública nacional fomentés el gust cinèfil.

stats