La TV3 que proposa Sigfrid Gras, en cinc claus

BarcelonaEl periodista Sigfrid Gras ha estat el guanyador del concurs públic per escollir director de TV3, de manera que oficialitza la seva posició com a màxim responsable d'un mitjà que ha estat comandant ja interinament des de l'abril. La Corporació ha fet públic el projecte amb què es va presentar, que es pot desgranar en cinc claus.

1. Menys política, més entreteniment

"Informar, entretenir i educar" són els objectius principals de què es parla al projecte, però també "inspirar", "enriquir", "empoderar" o "seduir". Gras assegura que els informatius han de seguir sent el pilar de TV3, però que cal "balancejar l'aposta de continguts cap a l'entreteniment, la cultura, la divulgació". I es compromet a "acotar l'actualitat política als espais informatius". Factuals, realities, late-shows i fins i tot datings són alguns dels formats que es proposen d'incorporar a la graella. Alhora, més enllà de l'entreteniment lúdic, es vol reforçar els continguts de no-ficció que aporten prestigi a la marca TV3 i se citen com a exemples els espais Guerra!, Tabús o Òpera Prima. I també reforçar els continguts infantils, juvenils i culturals, sacrificats en els últims anys a causa de les restriccions publicitàries.

2. Transmèdia, digital, multiplataforma

Un dels reptes és seguir defensant el canal tradicional –TV3 a la TDT– mentre s'adapta la casa al present. El document admet que s'ha perdut molt de temps i, per tant, caldrà una aposta específica per recuperar la capacitat d'innovació, la qual cosa inclou impulsar una plataforma en streaming (i aconseguir retenir els drets per a la finestra d'internet de les coproduccions en què es participa). En la cerca per recuperar el públic jove es planteja crear una marca específica, sense canal tradicional, que s'expressi fonamentalment a internet. TV3 s'ha de dotar d'intel·ligència de dades per poder prendre millors decisions, segons Gras, que suggereix una revisió dels criteris quantitatius i qualitatius pels quals s'avaluen els continguts.

3. Reordenació de canals

A l'espera de saber si els canals especialitzats a la TDT tenen gaire sentit, es vol que el Super 3 ocupi un canal les 24 hores, que el 33 i l'Esport 3 tornin a compartir una mateixa finestra i mantenir el 3/24. Els continguts esportius han estat una pedra a la sabata per a la televisió, ja que l'evolució del mercat (i dels pressupostos) ha fet que sigui inviable accedir als drets d'emissió més atractius. Gras es conjura per aconseguir-ne "alguns" i referma la voluntat de seguir cobrint l'esport femení i el teixit esportiu potent del país, encara que sigui en disciplines minoritàries. Això sí, apunta a canvis estructurals i de personal. "Hem de ser valents en redimensionar la redacció d'esports i els recursos que hi destinem", alerta.

4. Abordar el debat sobre la plantilla

"Fins ara hem estat massa esclaus del conveni i de la hipersegmentació dels llocs de treball", denuncia Gras al document. Parla de "la necessitat urgent de renovar perfils" i "buscar fórmules per externalitzar determinats serveis". Això sí, dona per fet que la partida de personal, que consumeix vora dos terços del pressupost total de la Corporació, no es reduirà a curt termini mentre calgui garantir la prestació del servei "els 365 dies de l'any, les 24 hores del dia". Per tant, proposa blindar les aportacions que es facin per a continguts, de manera que no estiguin condicionades a possibles augments sobtats en despesa corrent o de personal, "mentre no es prenguin decisions estratègiques, a nivell de la CCMA".

5. Convergència de redaccions

Tot i que el projecte tècnicament només és per a TV3, la idea de treballar transversalment està present a tot el document, fins al punt que se suggereix que en el pròxim concurs ja no s'haurien d'escollir directors separats per a la televisió i la ràdio, sinó per triar "una direcció de Continguts i Mitjans Audiovisuals". Gras obre el meló de la confluència de redaccions, una opció poc popular entre la plantilla de Catalunya Ràdio, que s'estima més ser a Barcelona que a Sant Joan Despí argüint, entre d'altres, la proximitat amb un pol informatiu com és la capital catalana i la facilitat de comptar amb convidats. "Vetllarem perquè es faci sense perdre valor, ni qualitat periodística, ni la identitat pròpia de cadascun dels canals de distribució", diu el document.