Twitter està trencat
És així. S’ha trencat, o l’han trencat, però ja no funciona. Potser perquè la gent n’ha marxat, potser perquè Musk ha tocat l’algoritme, potser perquè altres xarxes se li han menjat el terreny, però la veritat és que està en caiguda lliure. I no és només per la marxa dels anunciants, ni per l’habitual agressivitat de les seves discussions, ni tan sols per l’abandonament de molts usuaris. La veritable raó resideix en una cosa que feia de Twitter diferent: la capacitat de sorprendre.
Twitter, durant la seva primera etapa, servia per a dues coses: seguir esdeveniments en temps real i veure els famosos fent el galdós. El 2011 el segon tema més comentat va ser la revolució egípcia, i el primer va ser Charlie Sheen.
Així i tot, amb el pas del temps va sorgir una tercera via per a la xarxa, el que jo anomeno "la gent com tu i com jo". Gent anònima que sorprenia explicant una història o comentant alguna cosa, i passaven a tenir un nom, un estil i fins i tot una comunitat. I el perfil podia ser qualsevol: humoristes, escriptors, arquitectes, historiadors de l’art o fins i tot controladors aeris. L’important era que tinguessis alguna cosa a explicar i que fossin una veu diferent. Així, molts ens hem fet un forat en aquesta xarxa a partir de virals totalment insospitats. Jo vaig aconseguir, un cop, fer trending topic el Pollo Pepe, el conte infantil que llegien els meus fills.
En canvi, ara Twitter ha passat a ser un lloc molt pla. Et dona el que li demanes. M’agrada la política, doncs t’inunda el compte amb vídeos de les manifestacions de Ferraz. T’agrada la música, doncs et posarà vídeos de grups que t’agraden fins que els donis un like. Funcionalment segur que això està molt bé, però perd la capacitat de sorpresa que tenia abans la xarxa social. El que m’agradava de Twitter era el desordre.
Potser en això hi ha la clau de tot plegat, en el fet que Twitter tenia un sistema tan anàrquic que el tornava humà. És curiós de veure com, una vegada i una altra, les grans tecnològiques s’entesten a fer que nosaltres utilitzem els seus productes com ells volen i no com els usuaris pretenem. Ja va passar amb Facebook, on es va crear de tot, incloent-hi una secció per aconseguir cites, quan l’únic que volíem era posar-hi fotos de les vacances per fer enveja als amics.
Encara que potser el problema és un altre, més senzill i transversal: ens fem vells. Els usuaris i les xarxes socials. Envellim i cada cop ens queixem més. Les altres generacions són en una altra banda i nosaltres els veiem i pensem que només fan el tal·lós, però en realitat tenim malenconia.
