La venjança d’‘OK diario’ a ‘El País’ se serveix cinc anys freda

Poques humiliacions tan severes, en premsa, com haver de publicar en portada una rectificació dictada judicialment que afecta un enemic editorial teu. És el que li passava a El País fa uns dies, a propòsit d’una peça del 2018 sobre OK diario. L’article li negava el rang de diari per reduir-lo a “pàgina d’internet” i contenia algunes afirmacions inexactes, com ara dir que la majoria dels seus ingressos venen de l’anomenada publicitat programàtica, aquella que arriba automàticament des de servidors externs, personalitzada a partir de l’historial de navegació de l’usuari. Es tracta d’autèntiques foteses perquè el fons de l’article –que OK diario es tracta d’un mitjà socialment tòxic dels que alimenten la crispació amb el seu discutible periodisme trinxeraire– era prou acurat. En tot cas, el que sobta és que s’hagi trigat cinc anys a resoldre aquest conflicte, quan el director de l’època, Antonio Caño, ja ni tan sols treballa per al rotatiu.

A El País ja li va passar una cosa similar quan va acusar Jaume Roures de tenir una morterada de milions en paradisos fiscals. Això era el 2014 i no es va rectificar, mitjançant sentència judicial, fins al 2017. Però la crida a portada era amb una lletra digna de Lil·liput, de manera que l’afectat va reclamar que el text de compunció tingués la mateixa mida amb què va aparèixer la informació infamant original i encara es va haver d’esperar fins a l’any següent per veure-ho satisfet. Qualsevol codi deontològic i llibre d’estil digne de rebre aquest nom dicta que les informacions equivocades s’han d’esmenar amb diligència i sense gasiveria. Però quan està en joc la batalla dels mitjans, aquesta norma no s'aplica i es tracta d’anar estirant i estirant el xiclet del temps. En tot cas, Eduardo Inda deu tenir emmarcada la portada.