El ventilador Villarejo (i el periodisme de congoixa)

BarcelonaVillarejo manté el ventilador a plena potència i, mentre els esquitxos cauen sobre el gabinet de Sánchez, la caverna es delecta amb l'escatològic espectacle. 'El Mundo', per exemple, obre la seva portada amb el titular "Sánchez es resisteix a destituir Delgado: «No accepto xantatges»". Suggereix que la ministra és un cadàver polític i que el president espanyol va en contra del curs normal dels esdeveniments. Però jo avui volia posar el focus en una pràctica habitual dels mitjans, que és el periodisme d'introspecció psicològica. Titula l''Abc': "Moncloa tem que Delgado caigui per més gravacions". En realitat, no hi ha notícia. No se'ns informa de cap fet comprovable. Aquest temor del qual parla és una interpretació del diari, que no pot substanciar. Qui és la Moncloa, de fet? El president espanyol? Algú del seu equip? I, sobretot, quina és la manifestació factual d'aquesta paüra o congoixa? En realitat, aquesta apel·lació al regne de les temences és una tàctica de dissimulació. Perquè el que està dient el diari, sense voler-ho explicitar, és que hi haurà més gravacions. Hi ha una amenaça no gaire velada, en aquesta primera pàgina. I una contradicció que no resolen: si només la Moncloa pot decidir qui segueix de ministre i qui cessa, Delgado en realitat no pot "caure", com si ho fes impulsada per una misteriosa llei de la gravetat (de la gravetat política, en aquest cas). La ministra només pot ser defenestrada. Per Sánchez. Els dos titulars, doncs, contenen la mateixa càrrega: la seva dimissió és inevitable i forma part de les lleis dels cosmos. Però no és pas veritat, perquè cap mecanisme polític obliga al seu relleu.

El 'win-win' cavernari és obvi. Si (la) pleguen, han guanyat i Sánchez es debilita. Si Delgado es manté, tenen excusa per seguir debilitant-lo amb noves emissions del ventilador Villarejo.