Villarejo felicitant Pedrojota per l’operació Catalunya

Escoltar Villarejo —en uns àudios publicats per El Món— felicitar Pedrojota Ramírez per l’operació Catalunya i atribuir-li part del “mèrit” no causa sorpresa. Era evident que el diari va publicar el mític esborrany de la UDEF sabent que tenia la solidesa d’una flatulència dins d’una claveguera, de l’Estat concretament. Però és edificant que quedi retratat el modus operandi de certa premsa, que inclou la mentida descarada: quan hi ha coneixement, consciència i tustadeta de Villarejo a l’espatlla ja no és error sinó conspiració (i traïció al lector). Els protagonistes en parlen, de fet, en termes de cop d’estat. El moment més humiliant per a la democràcia espanyola és quan en la gravació del dinar se sent Ramírez fent el llepa a Villarejo, dient-li que ha “aconseguit donar la volta al pitjor tema que tenia l’Estat després d’ETA”. La periodista Ana Romero, de cos present i en un atac de suprema ingenuïtat, pregunta si parlen dels GAL. Els altres dos li diuen que no, que parlen del “tema de Catalunya”. Sentint-los, un quasi els pot veure mirant-se divertits, a punt d’esclafir a riure, copassa en mà.

De tot plegat, el més trist no és que El Mundo decidís jugar aquest paper, tan profundament contrari a la democràcia. El més bèstia és que, un cop enxampat el seu antic director participant d’aquesta conxorxa, segueixi sent el segon diari més venut i estigui operant amb normalitat. Que Espanya no hagi aconseguit dotar-se d’un sistema comunicatiu que castigui aquestes decisions (que per començar són autèntiques traïcions als lectors) resulta molt eloqüent sobre la qualitat democràtica imperant. I també ens diu alguna cosa de la voluntat d’aquests lectors d’acceptar l’engany, si està en joc l’etern problema català.