Vox s'estrena a la comissió de la CCMA: "Més d'hora que tard tancarem aquesta corporació de l'odi"

BarcelonaEl verd és el nou taronja. El Parlament ha reactivat les sessions de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i Vox ha assumit –en versió corregida i augmentada– el discurs més contrari a l'ens públic que, fins al moment, encarnava Ciutadans. Així, si el partit de Carlos Carrizosa ha demanat recentment que es retallés fins a la meitat el pressupost de TV3 i Catalunya Ràdio, el jove diputat d'extrema dreta Alberto Tarradas n'exigia directament la clausura, en la seva estrena aquest divendres. "Tingui clar que més d'hora que tard tancarem aquesta corporació de l'odi i el malbaratament. TV3 és un braç més d'aquest entramat criminal i mafiós en què els polítics fixen objectius. Vostès assenyalen els dissidents i els terroristes del carrer els fan la feina bruta", ha dit, en castellà. L'actitud dels responsables de la Corporació amb les intervencions de Vox ha consistit en contestar amb el mínim de paraules possibles i evitar entrar en cap debat.

En comparació, el discurs de Ciutadans ha resultat més tebi, o almenys més suau en les formes. També s'estrenava en el càrrec Anna Grau, que ha marcat distàncies amb Vox i ha preferit la ironia al to exaltat. "Nosaltres estimem Catalunya Ràdio, TV3 i fins i tot l'estimo a vostè, senyor Sanchis, que ha sigut un dels meus mestres. És un gran periodista... quan vol", ha assegurat la diputada, redactora a l'Avui durant molt anys, quan el dirigia Sanchis. En la seva intervenció, Grau ha considerat que TV3 ha desvirtuat el seu paper d'explicar les coses en clau catalana: "Ha passat del «Sue Ellen, ets una meuca» al «Puta Espanya»".

També es va mostrar confrontacional l'exciutadana Lorena Roldán, ara sota les sigles del PP, convertint en cavall de batalla del fet que TV3 es refereixi a Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat quan, segons ella, hauria de considerar-se l'onzè. Vicent Sanchis va contestar-li que primava "un criteri que no és polític, sinó historiogràfic" acceptat de manera àmplia.

El documental de MediaPro sobre el judici ha centrat algunes de les intervencions més crítiques. Grau n'ha criticat el cost i ho ha comparat amb la magra retribució que, al seu parer, ha rebut com a tertuliana. I, de nou, ha tirat d'ironia: "Potser és que a mi se m'aplicava el tipus hiperreduït per botiflera", ha dit, en al·lusió a la seva trajectòria com a columnista. D'altra banda, la socialista Beatriz Sánchez Silva ha denunciat que la compra d'aquest contingut, per 440.000 euros, havia escanyat la possibilitat de comprar altres documentals, ja que TV3 gastava menys de 200.000 euros a l'any per a aquest concepte. Sanchis, però, l'ha corregit: el pressupost no va sortir de documentals, sinó de l'àrea de sèries. El PSC li ha recriminat, en tot cas, el caràcter "de part" de l'obra i el director de TV3 li ha llançat un desafiament: "Si coneix alguna proposta amb un punt de vista diferent, m'ho diu. I quan vingui, l'analitzarem".

També el 30 minuts dedicat als negocis de la família Pujol –una antiga reivindicació de diversos grups de la cambra– ha rebut crítiques. Silva considera que es va donar massa espai a la tesi defensada per la família, segons la qual pateixen una persecució dels poders de l'Estat. La diputada ha assegurat que TV3 no ha complert amb el reportatge "ni la missió de servei públic, ni el mateix llibre d'estil de la Corporació ni la resolució d'aquest Parlament" que instava a dedicar un contingut específic al cas. La presidenta en funcions de l'ens, Núria Llorach, ha respost que "no s'ha blanquejat la figura de Jordi Pujol perquè s'han dedicat centenars d'hores a informar sobre el cas".

Aparent entesa

En aquesta comissió, també tenia interès constatar si Junts i ERC evidenciaven les seves diferències, tal com havien fet el curs anterior. De moment, s'hi ha escenificat concòrdia. Les preguntes de Junts al director de Catalunya Ràdio –Saül Gordillo, un nom impulsat per ERC– han sigut més cordials que la legislatura passada i, simètricament, també ho van ser les dels republicans a Sanchis, escollit amb el suport de Junts.

Una de les preocupacions que es va repetint de sessió en sessió és la llengua dels col·laboradors habituals. Junts i ERC demanen que els mitjans no oblidin la seva obligació de normalitzar el català. Gordillo, en aquest cas, ha aportat les dades d'un dia concret: de les 41 persones externes que van sentir-se a les quatre emissores del grup, només 3 es van expressar en castellà. I ha defensat els casos d'Ernesto Ekaizer i Carlos Enrique Bayo com a dos noms que valia la pena tenir, ja que disposen de fonts valuoses i això els feia difícilment substituïbles.

La preocupació pel públic infantil i juvenil és un altre dels mantres que els partits catalanistes expressen a quasi cada sessió de control. En aquest cas, Sanchis ha volgut matisar el titular d'una entrevista que li havien fet, en què havia qualificat de "nostàlgia idiota" voler recuperar el model de l'extint canal 3XL. "En diria nostàlgia estèril. L'adjectiu va tapar el que jo volia dir: que no guanyarem res mirant models ja passats. La programació infantil i juvenil ha canviat moltíssim en els últims anys. Quan vas a comprar als mercat internacional, topes amb una competència inaguantable. Ha de canviar la manera de veure tot això. I el camí passa per generar continguts. Que arribin a TV3 però a molts altres suports". El directiu ha afirmat que el projecte de nou canal avança però està condicionat als diners. "És un problema de pressupost. Quan el tinguem, tornarà aquest canal propi".