15/2: Una sola majoria

1 min

AL PARLAMENT que van triar ahir els catalans només hi ha una majoria políticament possible. Però que sigui l’única possible no vol dir que sigui segura. La majoria independentista no té alternativa raonable, i no tan sols perquè una hipotètica majoria d’esquerres exigiria trencar promeses fermes, sinó sobretot perquè de fet només interessa als comuns: per al PSC, hereu dels vots de Ciutadans, seria una opció massa arriscada, i per a Esquerra, obertament suïcida, sobretot quedant el PSC al davant. L’independentisme surt fort de les eleccions després de superar una legislatura dolenta, de repressió duríssima i d’enfrontaments interns abrasius. I de constatar que de les seves dues cares majoritàries cap aconsegueix imposar-se per golejada a l’altra. Té la majoria sobre el paper. Però cal posar-se a negociar perquè l’única majoria possible sigui efectiva. Totes les peces són imprescindibles. Per tant, tot s’ha de poder negociar. Tenint presents diverses coses. 1) Que no és el mateix una majoria d’investidura que una coalició de govern. 2) Que negociar vol dir sempre cedir alguna cosa. Tothom. 3) Que si aquesta majoria no qualla i hem de tornar a fer eleccions, qui en tingui la culpa (o sembli que la té) pagarà un preu molt alt.