19/05/2021

20/5: Després de la Champions

1 min

Em va indignar el menyspreu amb què alguns mitjans d’àmbit espanyol van tractar la victòria brillant del Barça en la final de la Champions femenina de futbol. Certament, l’esport femení sempre ho pateix. Però quan guanya la selecció espanyola d'handbol aquest mitjans no deixen de lloar les "guerreras". Certament les victòries del Barça no els són gaire simpàtiques. Però quan l’equip masculí ha guanyat la Champions bé han hagut de dir-ho. Aquesta indiferència necessitava la suma de totes dues coses i encara d’alguna més. El diumenge que el Barça guanyava la Champions Ayuso ver fer una piulada dient que havia estat una jornada esportiva com déu mana perquè "La Liga [espanyola i masculina] se juega en Tabernia". Potser era això. Hi ha un món que importa, confortable i que funciona com déu mana, sota el signe no ja de Madrid sinó de Tabernia, on hi ha la lliga espanyola, el futbol masculí... I no es pot permetre que el que passa en aquest món veritable i feliç quedi ni tan sols parcialment eclipsat pel que passa en un altre món, secundari, menor, exòtic, europeu, femení, on al damunt resulta que guanya el Barça. Per tant, aquest altre món no existeix. I se li aplica el desprecia cuanto ignora que ja va diagnosticar Machado.

Vicenç Villatoro és escriptor