3/10: Ja no queden partits espanyols

ÉS MOLT DIFÍCIL a hores d’ara, potser impossible, que un partit faci el mateix discurs a Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla i València i l’hi comprin. El PSOE s’ha trencat fonamentalment per tensions territorials. També per xocs personals, però per damunt de tot perquè allò que li convé al discurs del PSOE a Andalusia el mata a Catalunya o a Euskadi. I a l’inrevés. El mapa de la confrontació al PSOE és ideològic, però és sobretot territorial. Pel que fa a Ciutadans, els resultats a Galícia i a Euskadi són el seu certificat de defunció com a partit d’àmbit estatal: funciona allà on l’anticatalanisme -el seu principal actiu polític- té algun valor electoral, com en té a Catalunya. Però allà on això els importa un rave no treuen ni un diputat. Podemos va a cada lloc amb aliances, discursos i perfils diferents. Ja és un conglomerat. Certament, queda el PP. En aquests moments, és l’únic partit espanyol, l’únic d’àmbit estatal, que diu coses prou semblants a totes les ciutats que dèiem abans. Però aquest partit és insignificant a Catalunya i a Euskadi. Té majoria absoluta a Galícia, però és l’últim a Euskadi. Amb la crisi del PSOE, Espanya ha deixat de tenir partits espanyols importants a tots els territoris. S’ha trencat.