5/5: Esperpèntica

Després de les eleccions madrilenyes començarà un  debat sobre si els resultats són o no extrapolables. A mi ja no m’ha resultat extrapolable la campanya. Hi ha eleccions que passen fora o lluny on tens la sensació que estan discutint de les mateixes coses de fons que discutiries aquí. Però en altre ocasions tens la sensació que en aquestes eleccions alienes estan discutint coses seves, que poden ser interessants, sobre les quals pots tenir opinió, però que et resulten exòtiques perquè neixen del seu peculiar microclima polític. Les madrilenyes m’han semblat d’aquestes. I no pas perquè en la realitat de Madrid no hi hagi debats que podríem compartir. Per exemple, el debat sobre la justícia o no de l’impost de successions. O el debat sobre una gestió de la pandèmia amb l’accent en la recuperació econòmica (assumint unes pèssimes dades sanitàries) o en salvar el màxim nombre de vides (assumint un gran desgast del teixit econòmic). Però no han anat per aquí. En la distància, la campanya m’ha semblat de mal extrapolar, anacrònica, amb arguments i protagonistes castissos i extrems, que parlaven de les seves coses a la seva manera. Esperpèntica a la manera de Valle Inclán: la realitat distorsionada pels miralls deformants del Callejón del Gato.

Vicenç Villatoro és escriptor