04/08/2021

5/8: Negres

1 min

"Hi ha gent a qui li fotrà molt que els dos medallistes espanyols d’ahir fóssim negres", va dir la gallega Ana Peleteiro després de guanyar el bronze de triple salt a Tòquio. Pel que s’ha vist des de llavors, tenia tota la raó. Alguns dels qui més fanfàrria patriotera posen en el seguiment dels Jocs Olímpics van passar de puntetes i de mal humor per aquestes medalles. En part perquè consideren que aquests dos esportistes (negres) que competeixen sota bandera espanyola pertanyen al seu Estat, però no a la seva nació. Pertanyen al seu Estat –és important el possessiu– perquè en tenen la ciutadania administrativa. Però no a la seva nació, perquè el patrioterisme té una concepció ètnica de la nació. No fonamentada en la voluntat, en el sentit de pertinença, en la llengua i en la cultura, tampoc en el territori on es viu i es treballa, sinó en la sang i en la pell. Fa anys, de la festa nacional espanyola, el 12 d’octubre, en deien el Día de la Raza. Certament, estat i nació no són sinònims (tot i que el nacionalisme espanyol sovint fa veure que ho són). El problema és com defineixen la nació. I quan en tenen al cap una definició ètnica –són ciutadans espanyols, però no són racialment espanyols– acaben no felicitant les medalles dels esportistes espanyols negres.

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor
stats