23/06/2022

Un 97% en català

2 min

Quan passa un fet veritablement anormal, com ara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposi que cada alumne pugui escollir la llengua en què vol respondre les proves de selectivitat, la resposta resulta ser agradablement normal: la gran majoria (el 97%) dels alumnes trien fer les proves en català. No hem de dubtar que, des del nacionalisme espanyolista, es voldrà atribuir aquest percentatge a una suposada coacció (els alumnes, segons ells, no gosarien triar el castellà per por de represàlies, una falsedat que difonen amb la màxima mala bava possible), o bé a una manera també suposadament tendenciosa de presentar la tria als alumnes (hi ha una casella per escollir rebre tots els enunciats de les proves en català; altrament, cal que l'alumne indiqui en quina llengua vol respondre cadascuna de les proves). El cert, però, és que ni les coaccions ni les preguntes trampa serveixen per explicar aquesta resposta de l'alumnat a la judicialització de la llengua.

El fet recorda el que va passar a Balears fa deu anys, quan el govern del pintoresc José Ramón Bauzá va prendre la mesura de donar a escollir als pares la llengua d'escolarització dels seus fills, i un 80% van triar el català. Fa la sensació que Asamblea por una Escuela Bilingüe, com Societat Civil Catalana o el TSJC, cauen en el mateix error d'apreciació de Bauzá: a saber, creure que tots els castellanoparlants de Catalunya (o de Balears, en el cas bauzanesc) estan en contra de la llengua catalana i del seu ensenyament. O, dit d'una altra manera, que fan de la llengua un motiu de confrontació ideològica o social. No és així, evidentment, entre altres coses perquè els castellanoparlants no troben mai, o quasi mai, reticència ni hostilitat pel fet d'utilitzar la seva llengua (com sí que la troben els catalanoparlants). Mobilitzar la ciutadania entorn d'una llengua tan clarament majoritària com el castellà, volent fer creure que està perseguida, no té eficàcia a l'hora de la veritat. I una altra cosa: els que estan en desacord amb la independència de Catalunya tampoc no són contraris, en la seva gran majoria, a l'ensenyament en català.

La dada de la tria de llengua a la selectivitat s'ha d'analitzar bé, però desmenteix també, d'entrada, la imatge d'una llengua moribunda que projecten les veus més catastrofistes. Tampoc oculta una realitat lamentable, en què el català rep i acusa pressions fortíssimes dels poders de l'estat espanyol, que treballen amb decisió per convertir l'ensenyament en català en un maldecap per a la comunitat educativa. Tanmateix, l'actitud dimissionària (no uso el català perquè no m'és útil) no sembla haver arrelat entre els joves. Alguns afegiran: de moment. Doncs aprofitem el moment per denunciar el disbarat que suposa voler regular l'ensenyament de llengües a cop de sentències i percentatges. I per apuntalar el missatge que el català no és cap llengua menor, sinó un instrument de cohesió i millorament socials, a més (cal repetir-ho?, repetim-ho) de la llengua pròpia de Catalunya, les Balears i el País Valencià.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats