ABANSD’ARA

Alexandre Galí, historiador de la cultura

De la conferència de Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010) recollida a L’obra pedagògica d’Alexandre Galí (Institut de Ciències de l’Educació, 1986). Amb motiu del cinquantenari de la mort d’Alexandre Galí i Coll (Camprodon, 1886 - Barcelona, 1969), l’Institut d’Estudis Catalans acull demà un simposi dedicat a aquest pedagog i historiador.

[...]

Després del 1939 i fins a la seva mort hi ha l’Alexandre Galí pensador. Ell que, en principi, és un home d’acció, esdevé un pensador perquè la seva acció ha de moure’s en el pensament. Aquest pensament el concreta en la història de la cultura, que li serveix per a no pensar en abstracte, sinó a través d’un treball, [...] La història podríem dir que és el seu interlocutor, com ho era l’escola; no té escola aleshores, però té la història [...] Torna de l’exili l’any 43. [...] Aquí es troba amb el silenci i la marginació, fins i tot amb el risc, amb el fet de no poder-se moure, amb gent que li gira la cara, amb els que fan veure que no el coneixen gaire; en fi, han passat totes les coses que han passat i, naturalment, la gent més mal vista en aquella època era la catalanista, nacionalista i catòlica. Aquests eren els pitjors. És a dir, que el senyor Galí normalment havia de ser afusellat l’any 39 o l’any 40, si l’haguessin enxampat aquí o l’haguessin pogut arreplegar. Aleshores es dedica a tasques editorials i troba persones que l’ajuden, deixebles, amics, gent que també pensa que la maltempsada de la guerra i de la desfeta ha passat i s’ha de refer, malgrat tot, el país. Aleshores, aquest home, que no pot actuar, que no pot tenir vida pública i que, pràcticament, no la tindrà més, s’acull al mecenatge, treballa cada dia en una editorial i, al mateix temps, li ofereixen la possibilitat de fer treballs d’història: aquest és el fet pel qual Alexandre Galí esdevé historiador. [...] Però, perquè el segle XVIII és una part dels seus estudis? [...] Al segle XVIII troba un paral·lel entre el drama del 1714 i el del 1939. Per al problema del 1939, que s’acaba de produir, i que ell mateix viu, vol veure si té una solució, una sortida, com la que van trobar els homes de Catalunya del 1714 per a refer el país a partir del moment de la màxima enfonsada [...] Dels estudis que fa Galí del segle XVIII n’hi ha de dos tipus: uns entorn de la figura de Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, i el seu temps. [...] Galí també estudià l’ensenyament des de Ferran VII fins a la guerra carlina, i les institucions, ciència i societat del 1840 al 1874. [...] Galí historià l’ensenyament des del 1898 fins al 1930. [...] Però el Galí historiador és, sobretot, el de la seva Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya de 1900 a 1936. Aquest, fou un encàrrec de Fèlix Millet i Maristany, i va ser subvencionat pel Patronat Minerva, que va fer un bon servei a personalitats que tornaven de l’exili desvalgudes, un bon tros desemparades i, sobretot, sense uns objectius de treball que els calien i que el dit Patronat va fer que tinguessin durant una colla d’anys. [...] La desfeta del 1939 i la dictadura, si potser no ens el van malmetre, almenys si que ens van truncar el gran dirigent de política cultural que era Alexandre Galí. [...]

Més continguts de