Calma i normalitat

Em permeto dirigir uns consells al candidat sorpresa a la presidència de la Generalitat

La meva amiga Esther Vera titulava el seu article de divendres amb un consell que, segons explica el meu amic Quim Torra en un dels seus llibres, li vaig donar quan el vaig conèixer: “En primer lloc, calma”. Tret del mateix llibre, la meva amiga es refereix a un altre consell que, també segons l’amic Quim Torra, em va donar a mi Eugeni Xammar: “Sempre la normalitat, escriure normal, viure normal, ser d’un país normal. Lògicament tot això en termes europeus”.

Com que aquests consells, de fet, van dirigits a Quim Torra, candidat sorpresa a la presidència de la Generalitat, em permetré tornar-los-hi a donar personalment.

Primer, ben evidentment, que s’ho agafi amb calma, amb molta calma. En necessitarà molta per suportar la gran quantitat d’insults que ja li han començat a caure a sobre. Com que el sé de tarannà tranquil, el crec molt capaç davant d’aquesta mena d’improperis de fer seu un altre dels consells que donava Eugeni Xammar citant un dels seus autors favorits: “Seul le silence est grand, tout le reste n’est que faiblesse”.

Si ens referim a la recomanació de normalitat, la crec, en efecte, avui particularment pertinent.

Pel que tinc llegit d’ell, l’amic Quim Torra escriu un català força normal i s’entén generalment molt bé el que diu. Pel que sé de la seva vida familiar i professional, també és d’una absoluta normalitat i, també com tots nosaltres, era fins fa uns anys d’un país que la majoria dels catalans consideràvem normal. Ara bé, com que “lògicament tot això s’ha d’entendre en termes europeus” l’amic Torra ha de començar per reconèixer que la normalitat imperant avui a Catalunya no té res d’europea. Com ha quedat demostrat des del 2010, i amb escreix fa poc, el govern espanyol és l’únic que té el poder a casa nostra, tot el poder, i per tant tota la responsabilitat del que hi està passant. Demà Quim Torra haurà de formar govern. A quin país europeu el que és elegit per una majoria parlamentaria ha de governar amb la majoria dels líders de la seva majoria a la presó o a l’exili? Si ha de seguir, com ho crec, la recomanació d’Eugeni Xammar, ha de començar doncs per reconstruir una normalitat, i una normalitat europea. Estic segur que ho intentarà i li desitjo molta sort. Si en té, en tindrem tots plegats.

Etiquetes

Més continguts de