DONA’M JOC

Amèrica és més a prop

A Europa la cosa no s'afluixa i anem com coets 

Estic trista. Ja s’ha acabat el Mundial que durant un mes m’ha tingut enganxada als mitjans de comunicació per saber 24/7 què passava en els diferents equips que hi participaven. M’agradaria fer-ne una valoració, potser no tant futbolística com de coses que m’han cridat l’atenció durant aquests dies.

Abans de començar a parlar del Mundial de França, deixeu-me felicitar la selecció espanyola femenina de bàsquet, campiones d’Europa. Vosaltres sou i sempre sereu les pioneres en l’esport femení i us estarem eternament agraïdes: sou GEGANTS!

Torno al Mundial. Una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és el funcionament del VAR, que en alguns casos s’ha aplicat amb polèmica i en d’altres ha passat desapercebut. Sigui com sigui, crec que s’han seguit unes mesures finíssimes en les faltes, i sobretot en els penals. Quin llindar s’ha posat? ¿Cal que tot sigui tant mil·limètric? I si el fem servir uns cops, per què no l’hem fet servir cada vegada? No sé si estem preparades per al VAR, si més no fins que no hi hagi una mica més d’entrenament arbitral.

D’altra banda, una de les sensacions més bones que em queden és que fa uns anys, quan mirava el Mundial, veia la selecció dels Estats Units a anys llum del nostre futbol, i ara, quan les he vist, tot i que han tirat de veterania i un tipus de joc que a mi personalment no m’agrada -però, eh, com han sabut jugar a trencar els partits i fer córrer els minuts sense que passés absolutament res, que és una cosa que també cal saber dominar-, he vist que Amèrica ja no és a anys llum. I també crec que elles s’han adonat que a Europa la cosa no afluixa i que anem com coets. Tot i així, cal donar-los les gràcies per tot el que ens han ensenyat. Ara creiem en nosaltres i creiem en aquest esport.

No voldria oblidar-me d’Ada Hegerberg. No ha estat present en aquest Mundial perquè ha cregut en els principis i els valors que defensa sobre la igualtat de condicions en el futbol. Alguns no hi deuen estar d’acord, però algú que defensa els seus ideals perdent-se un Mundial, de ben segur que ho fa perquè val molt la pena.

M’acomiado fins d’aquí un mes. Carregueu les piles durant aquest estiu perquè us haureu d’agafar ben fort per a la temporada vinent. Que això no pari! Seguim fent bones audiències tot i que es pensaven que només en faríem quan no hi hagués esport masculí. Som aquí i ens hi quedarem. Bon estiu!

Més continguts de