Antic home de Neandertal
En una era en la què el planeta encara està cobert per enormes glaceres, un neandertal de les muntanyes salvatges de fa 35.000 anys camina tranquil a la vora del seu riu.
El vent, en la llengua del clan al qual pertany, es diu freff freff, representa el so de les fulles esvalotades quan cauen dels arbres els dies que fa vent.
Prop d'allà, en un clan on el vent té el mateix nom, quan bufa fort criden fraff fraff perquè es veu que hi ha menys fulles i no fan tant soroll, i més enllà el vent és el xiif xiif, perquè a la plana el vent té el so de l'herba baixa, i així fins a tants d'altres que habiten a la seva estimada península Ibèrica. L'antic home de Neandertal alçarà a poc a poc una muralla de pedres enormes al món amenaçant que l'envolta -per por, per ignorància, per ambició- i, incapaç d'adaptar-se als temps canviants, els seus dies avançaran inevitablement cap a l'ocàs de l'espècie per sempre.
Les coses que no s'aprenen en 35.000 anys no s'aprenen mai. Avui, a l'any 2011 de la nostra era, hem d'admetre alarmats que potser hi ha neandertals entre nosaltres, i que sorprenentment alguns han arribat a ser dirigents polítics. Estic convençuda que el senyor que pretén guanyar vots prohibint que es vegi TV3 al País Valencià, o argumentant contra tot sentit comú que valencià i català no són una mateixa llengua, quan està sol a casa, despullat d'allò que l'assimila als altres, quan s'ha desvestit dels trajos cars que segons sembla li van regalar, surt al balcó i mirant el cel crida fruff fruff, unga unga, i somnia a despertar-se en un món ple d'altres neandertals que el seguiran a l'aïllament absurd de la seva caverna. I el més alarmant i misteriós de tot, però, és que el seu somni ha acabat fent-se realitat davant els ulls incrèduls dels que pensaven que havíem passat a l'era dels Homo sapiens.
