Balmes i la Universitat de Cervera (1934)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Resulta d’un vivíssim contrast el contacte de Jaume Balmes, l’escriptor més genial que ha produït la Catalunya moderna, en l’època de la seva educació, amb una institució, com la Universitat de Cervera, ja caduca i en vigílies de la seva mort definitiva. Balmes estudia a Cervera des de 1826 a 1835, això és, des dels 16 als 25 anys. Els estudis cerverins de Balmes tenen dues interrupcions, una de 1830 a 1832, i una altra de 1833 a 1834. El P. Casanovas cura de contestar amb dades concretes aquesta pregunta: “Què li van donar els professors, què va treure dels llibres?”. [...] Ben pocs foren els llibres que podia oferir l’agonitzant universitat cerverina a la voracitat intel·lectual del jove Balmes. No crec que hagi existit mai en el món civilitzat l’exemple verament monstruós d’una Universitat sense llibres com és el cas de la de Cervera. Els testimonis que addueix Casanovas en demostració d’aquesta monstruositat, no poden ésser més fefaents. El més impressionant de tots és una carta del canceller Ramon Llàtzer de Dou, datada en 1805, en la qual llegim entre altres coses: “La Biblioteca té pocs llibres. Està eternament tancada, perquè no hi ha altre bibliotecari que un bidell amb ocupacions incompatibles”. Conta el canceller que tres projectes per a la compra de llibres foren refusats per la majoria dels professors. Tenim encara dades més concretes. El catàleg, publicat en 1831, d’aquesta Biblioteca tancada, dóna la xifra irrisòria de 3.042 obres, xifra que és digna d’una modesta biblioteca particular. Aquestes dades ens permeten fer-nos cabal del poc profit que el jove Balmes deuria treure dels llibres d’aquella Universitat. [...] Sort va tenir el nostre estudiant del bienni 1830-32 i del curs 1833-34 en què, interrompent l’estada a Cervera, ell residí a Vic; tres anys que ell aprofità per a satisfer la seva set insaciable de lectura en la més ben proveïda Biblioteca del Seminari. És interessant a aquest respecte el que conten els seus biògrafs sobre la solució que el jove Balmes va donar al conflicte que per a la seva educació significava la vergonyosa penúria de llibres de la Universitat de Cervera. Un dels seus biògrafs escriu que allà passà quatre anys sense llegir altre llibre que la Summa de Sant Tomàs, [...]. D’altra banda, el curs 1833-34 que ell restà a Vic, es passava tot el sant dia a la Biblioteca del Seminari, endinsat en l’estudi de la metafísica i llegint sobretot les obres de Descartes, Locke i Leibnitz. [...] La misèria espiritual d’aquella Universitat de Cervera convertí Balmes per cinc o sis anys en un homo unius libri ; [...] Entre els miracles que ha realitzat la Summa de Sant Tomàs en la història de la cultura, aquest de la sòlida i definitiva formació de la mentalitat del nostre gran pensador en mig del desert intel·lectual de Cervera, és sens dubte un dels més impressionants. [...]