BANANENFLANKE

Boig del futbol a Síria

Qualsevol aficionat apassionat s’ha sentit dir, qui més qui menys, que és un malalt del futbol o un boig del futbol. Però hi ha professionals d’aquest esport que també es pengen aquesta etiqueta de manera irremeiable. Per exemple, l’entrenador alemany Bernd Stange. Als seus 70 anys, debutarà aquest diumenge a la Copa Àsia contra Palestina com a seleccionador de... Síria. Assegura que, avorrit de donar menjar als ànecs i de segar la gespa del jardí de casa, a Saxònia, va acceptar el març passat dirigir el combinat de futbol d’aquest país marcat els últims set anys per la guerra, la dictadura i la corrupció.

¿Però amb quina moral es pot acceptar un càrrec així sabent, a més, que el règim de Baixar al-Assad instrumentalitzarà cadascuna de les aparicions de l’equip? “El futbol ofereix a les persones una diversió. Vull intentar fer tornar el somriure als sirians. Soc entrenador, no polític”, ha exposat Stange. L’alemany és un dels 16 entrenadors europeus presents a la Copa Àsia, on competeixen 24 seleccions. Però ningú té el seu currículum. No parlem d’èxits sinó de vida. El 1983, amb només 35 anys, va ser el seleccionador de l’extinta República Democràtica Alemanya. Segur que hi va tenir molt a veure que, a banda d’entrenador, era col·laborador informatiu de la Stasi, el servei de seguretat de l’estat de la RDA. Fins i tot va espiar el seu bon amic i també exjugador i exentrenador Jörg Berger, que va aconseguir fugir a l’Alemanya Occidental.

Stange se’n va penedir molt, de la seva feina d’informant, i com que després de passar per Berlín i Leipzig ja li va costar trobar feina a l’Alemanya reunificada, se’n va anar a entrenar clubs d’Ucraïna, Austràlia i Xipre. I també les seleccions d’Omar, l’Iraq, Bielorússia i Singapur. A Alemanya el van criticar sovint per la seva falta de consciència, però va refer bona part de la seva reputació justament jugant-se la vida en tornar a entrenar a l’Iraq el 2003, després de la invasió nord-americana. Havia assumit aquella selecció encara sota el règim de Saddam Hussein amb un sou “d’equip de Bundesliga”.

Poc abans de l’inici de la guerra va escampar la boira, però tres setmanes després que caigués el dictador, desatenent els precs de la seva família, va tornar a Bagdad per obtenir el reconeixement com a figura d’auxili en el nou desenvolupament del futbol al país. A Síria, Stange ha vist bombardejos de prop i el patiment infinit de civils. Un fotògraf i un reporter del Süddeutsche Zeitung Magazin el van acompanyar uns dies en aquell país per exposar fil per randa els condicionants de la seva feina. De bojos. Per emmalaltir entre la tristesa, la ràbia i unes dosis de futbol.

Més continguts de