Bons propòsits

Ser més agosarada, permetre’m algun pas en fals, arriscar. Treballar més i millor. Descansar més i millor. Moderar el consum de cafè, de Twitter i d’ibuprofèn.

Engrescar-me en projectes nous amb un cert control per si de cas no prosperen. Caminar cada dia, amb sol o fred o vent, a prop del mar.

Menjar més fruita. No comprar-me cap més retolador, ni cap més texà. Comprar flors fresques més sovint.

Resoldre, d’una vegada per totes, aquest dilema: si el temps que em fan perdre els grups de WhatsApp val la pena pels somriures i les rialles que em regalen. Trobar temps per no fer res i superar la basarda que això em provoca.

Dedicar una part del meu temps, encara, a treballar pel país, sense renegar d’aquesta terrible tardor política que ens ha deixat enfangats. Assumir el pes del llot enganxat a les cames i, malgrat tot, continuar fent camí.

Llegir les novel·les que m’han recomanat els últims mesos i seguir recomanant a tort i a dret les novel·les d’Elena Ferrante. Anar més al cinema i al teatre. Recordar que són diners ben gastats i que, quan hi vaig, compro una estona de felicitat.

Espolsar-me la mandra i convidar amics a sopar a casa. Parar una taula ben bonica mentre a l’equip de música hi sona Macaco cantant “casa meva és casa vostra”.

Preparar un viatge de cap de setmana i decidir el destí lliurement i sense por, mentre Zaz em recorda que “ Paris sera toujours Paris”.

Organitzar una gran festa per celebrar que un amic s’ha recuperat, o que el fill petit fa divuit anys, o fer-la perquè sí. Trobar els moments per al record i per a la nostàlgia. Plorar, si cal.

Rebre el bon temps amb alegria, viure l’estiu, els banys a mar, les nits a la fresca, les xerrades que s’allarguen, entendre que res de tot això ho venen al supermercat.

No pensar en el pròxim Onze de Setembre -ja decidirem sobre la marxa- i arribar al mes d’octubre amb ganes de fer anys.

Llegir de tant en tant algun poema. Però llegir-lo bé: en silenci i sense pressa, assaborint cada paraula i buscant-hi -sense trobar-lo- l’estrany i delicat mecanisme que el sosté. Tancar el llibre i deixar-lo reposar a la falda. Tancar els ulls i deixar anar el cap enrere. Amb una mica de sort, el sol m’escalfarà les cames. Reposar.

Més continguts de